Homilia diumenge 12 maig 2019


Diumenge IV (C) de Pasqua 

Text de l'Evangeli (Jn 10,27-30): En aquell temps, digué Jesús: «Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen. Jo els dono vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans. Allò que el Pare m'ha donat val més que tot, i ningú no podrà arrencar res de les mans del meu Pare. Jo i el Pare som un». 

HOMILIA

     Tenint les lectures d’avui a les mans, què he fet ? En primer lloc he anat surrejant aspectes que creia importants per posar-los a la pràctica. I després les he reflexionat amºb la intenció d’aplicar-los al meu camp concret. 

Què he surrejat? 

1. Lectura dels Fets dels Apòstols
  • Pau i Bernabé van constantment d’una part a una altra: Perga, Antioquia, terra de jueus i no jueus.
  • Celebren el dissabte i el celebren asseguts, sense frissar.
  • Sortint de la celebració dialoguen amb jueus i prosèlits (nous deixebles) amb ganes de que es mantenguin fidels al Senyor.
  • Són escoltats per una multitud. Els jueus, per açò, es posen gelosos i pensen què fer per expulsar-los.
  • Pau i Bernabé, convençuts que han estat cridats per Déu a dur la salvació fins als límits de la terra, no perden el temps en discussions inútils i cerquen altres llocs i nova gent que facin cas del missatge que proclamen.
      2. És curiós veure que la segona lectura, apocalipsi de st. Joan, apunti d’una forma simbòlica que normalment els missatges de la Paraula de Déu pateixen tribulacions, la seva tasca no és fàcil. Però ells són purificats, dignificats per Déu. 

      3. I la lectura de l’evangeli de st. Joan, veiem que Pau i Bernabé actuen amb tant de zel, perquè aquest zel el van viure al costat del seu mestre, Jesús.
  • -Jesús també parla, també comunica.
  • -També ell té molta gent que l’escolta (moltes ovelles, es diu a l’evangeli)
  • -Ovelles que ell estima, que ell reconeix i que el segueixen.
  • -Ovelles que no deixarà mai, que ningú les hi podrà prendre.
Elles, donades pel pare, valen més que tot. 

I de tot açò què he reflexionat?
-Que he de ser, què hem de ser missioners. Que en el carrer, a ca nostra hem de fer creïble el que vivim aquí.
-Que el que vivim aquí és summament important. Quin missatge de Jesús aportarem fora si no som capaços d’estar amb ell constantment?
-Ja sabem que no pocs en passaran del que podem comunicar i que pertany a la nostra fe i vivències. Però no hem de tenir por. El missatge de Jesús, ho acceptin o no, sabem que és necessari, que salva.
-I que ens hem de cuidar. La nostra comunitat de fe val més que tot! Quin és el missatge que val més comunicar i viure? El que fan els esportistes? El que fan els capellans, els mestres, els polítics, els veïns, ...? No. El que val la pena comunicar és el seny, la bondat, la sinceritat, la profunditat, la compassió, la justícia, ... que uns i altres hem de viure en totes i en cadascuna de les nostres tasques.