Diumenge V (C) de Pasqua
Text de l'Evangeli (Jn 13,31-33a.34-35): Quan Judes va ser fora, Jesús digué: «Ara el Fill de l'home és glorificat, i Déu és glorificat en Ell. Si Déu és glorificat en Ell, també Déu mateix el glorificarà, i el glorificarà ben aviat.»Fills meus, encara estic amb vosaltres per poc temps. Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l'amor que us tindreu entre vosaltres».
HOMILIA
I ells (en una época on no hi havia mitjans de comunicació com ara), van d’un lloc a un altre: Listra, Iconi, Antioquia, Pisídia, Pamfília, Perga i Atàlia.
I què pretenen visitant totes aquestes primeres comunitats o grups de cristians? El llibre dels Fets dels apòstols ens ho diuen remarcant alguns verbs que per noltros és tota una carta de Pastoral per aplicar també avui:
1. Confortàven els convertits de nou. Els nou batiats. Hem de cuidar, hem d’acompanyar, hem d’animar també noltros a les famílies que batien, a les que un dels seus fills fa la primera comunió o es confirmen. Ens hem d’organitzar i no podem descuidar-los.
2. Els exhortaven que es mantinguessin fidels a la fe. Era el primer temps. Els grups dels primers cristians no era nombrós. Les dificultats d’entorn eren moltes. Igual, més o manco, que noltros actualment. En aquell temps i en el nostre actual és necessari no deixar ni la nostra formació ni la nostra pregària si ens volem mantenir fidels a la fe.
3. Els recordaven que per entrar al Regne de Déu s’ha de passar per moltes tribulacions. Amb una paraula, s’ha de fer feina amb un mateix perquè no és fàcil viure en profunditat cadascú amb ell mateix, i perquè no és fàcil ser profund enmig d’un món que viu en una superficialitat manifesta.
4 .Ordenaven preveres en cada una de les comunitats que passaven. Pau i Bernabé teníen molt present el que avui anomenam la Pastoral Vocacional. Sense preveres, sense catequistes, sense persones disposades a anunciar i a viure la fe és difícil la permanència i la credibilitat de la vida cristiana de les nostres comunitats. La Pastoral vocacional s’ha de fer present a les nostres famílies cristianes. Hem de motivar la vivència, el despertar, l’educació de la vocació que Déu ha donat a cadascú. Sense cristians vocacionats, apassionats per Jesús, no hi ha anunci de l’evangeli.
5. I als preveres escollits els encomanaren al Senyor amb pregàries i dejunis. La Pastoral vocacional necessita que tots hi posem el colze. No sols hem de despertar i viure la nostra vocació, hem de pregar perquè aquesta Pastoral sigui viva, ben present entre noltros i ho hem de fer fent dejuni. Ho hem de fer sabent que despertar vocacions, gent apassionada no és fàcil. La mediocritat ens envesteix per tot arreu. Ens hi hem de preparar, per a combatir-la, a força de constància, de consciència, de mètodes, ...
6. Arribant de nou al seu punt de partida, a Antioquia, reunien a tota la comunitat per anunciar-los tot el que Déu havia fet junt amb ells. Què és el que pretén Déu per a motivar als que encara no estan batiats? Què ens predisposem primer noltros mateixos. Déu obra junt amb noltros. Si volem que Déu obri a tots els nivells de la nostra societat, Déu espera fer-ho junt amb noltros. Ens hem d’espavilar i fer feina, fer-nos presents en tots els àmbits: familiar, social, cultural, eclesiàstic, polític, ...
I què anunciaven? Quin és el fonament de la comunitat cristiana? “Tothom coneixerà que sou deixebles meus si us estimau els uns als altres. Si us estimau tal com jo us he estimat”. Intensament, del tot. És difícil? Molt. La meta de Déu mai és de baix cost.