Diumenge V (C) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Lc 5,1-11): En una ocasió, Jesús es trobava vora el llac de Genesaret, i
Simó Pere, en veure-ho, es llançà als genolls de Jesús dient: «Aparta't de mi, Senyor, que sóc un pecador! Veient una pesca com aquella, ell i tots els qui anaven amb ell no se'n sabien avenir, i igualment passà amb Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Jesús digué a Simó: «No tinguis por. D'ara endavant seràs pescador d'homes». Ells tornaren les barques a terra, ho deixaren tot i el van seguir.
HOMILIA
Per què era una trobada cercada i desitjada per ells? Per no poques raons: La persona de Jesús fruïa d’una certa anomenada. Ja el seguien molts perquè l’havien sentit predicar i ho feia amb autoritat. I quina era la seva autoritat? No pocs dels qui l’escoltaven quedaven curats de les seves diverses infermetats. Molts d’ells, retrobaven la seva pau perduda i, d’altres, partien d’ell inquiets. Inquiets positivament (qui és aquest que parla amb tanta autoritat?), i no tant positivament (alguns tramaven denunciar-lo perquè sentien que tot el seu esquema mental s’esfondrava). Era una trobada que aquells pescadors cercaven i desitjaven perquè Jesús, a ningú deixava indiferent. I ells, els pescadors, sentien la necessitat de sortir de la seva rutina diària. Tenien necessitat que, algú, amb autoritat, els incomodés.
Aquí hi ha una primera observació que em fa caure a la compta de per què hi ha gent que no es vol trobar amb Jesús. No es volen trobar amb ell perquè no volen sortir de la seva rutina diària, no volen ser incomodats per aquell que parla amb autoritat. Per aquell que, la seva presència, provoca un canvi de vida a no pocs dels qui l’escolten.
Tots tenim necessitat de desitjar sentir una paraula que no sigui semblant a ses que escoltam per sa tele, mitjans de comunicació, o per jo mateix. No!, uns i altres -periodistes, polítics, pares i mares, capellans i bisbe-, tots tenim necessitat i, per açò, hem de desitjar escoltar ses paraules de Jesús que els evangelistes ens han deixat escrites als evangelis, al Nou Testament. Hem de desitjar fer-nos amb elles. Hem de tenir una estona diària per escoltar-les i fer-les nostres perquè, les seves, són paraules que tenen autoritat, que ens són fonamentals per a viure i conviure.
Aquells pescadors, entusiasmats per Jesús que no era pescador, tornen “anar endins, i tornen calar les xarxes per pescar” tot i que ja ”s’hi havien esbraonat tota la nit i no havien pescat res”.
Quan ens sentim de ver atrets profundament per l’autoritat d’algú, l’escoltam, no el deixam mai d’escoltar, i, confiant en ell, tornam a tenir confiança amb els ideals que tenim i que tant ens costa fer-los possibles.
Noltros també, no poques vegades, sentim la mateixa sensació que va viure Simó Pere: “Ens esbraonam en no poques coses, i no veiem els fruits. I ens cansem, i estem a punt de tirar a terra sa tovallola”. Alguns passen pena per trobar feina, i no en troben. Uns altres, per trobar un lloguer de casa segons les seves possibilitats i no el troben. D’altres voldrien una millor relació amb familiars i/o amics, hi no ho aconsegueixen. Des de la Parròquia, desitjam veure fruits a les famílies i persones que participen, d’alguna manera, a la catequesi d’infants i adults, als grups de joves, que reben els diversos sagraments, ... hi, aparentment, aquests desitjos no queden sempre, ni fer-s’hi prop, satisfets.
Potser Jesús va veure en els ulls de Simó i dels seus companys aquella mala nit de feina al llac de Genesaret i va voler trobar-se amb ells, fer-s’hi proper, per donar-los ànim i confiança.
Avui, d’aquest evangeli en trec aquesta conclusió: “No importa que estiguem cansats i fins i tot alguns desil·lusionats . Si Jesús ens demana de nou calar les xarxes, les calarem de nou. Un dia i un altre tornarem estar atents a favor de les famílies, dels infants, joves i adults, de les persones en dificultat, de la pregària i de l’Eucaristia”.