Diumenge XXII/B 2 setembre 2018
1.La primera lectura d’avui, del Deuteronomi, és una exhortació de caràcter ètic formulada per Déu en temps d’exili del poble d’Israel. La seva vida enfora del seu poble i costums, forcen Israel a reconsiderar el significat de la seva relació amb Déu i examinar quines són les lleis i les normes que han de seguir.
Israel necessita, si vol ser un poble assenyat i intel·ligent, reorientar de nou la seva vida, ordenar-la de nou segons els manaments que Moisès va rebre al Sinaí.
Aquestes lleis donades pel Senyor són superiors a qualsevol altres proposades per les nacions que siguin. Són les lleis que proporcionen felicitat, pau, reconciliació.
Aquesta crida pretén que ningú es deixi guiar per subjectivismes personals que condueixen a la destrucció personal i a fer-se enfora de la comunitat del poble de Déu. Els nostres criteris personals han de beure totalment de Déu.
2.La segona lectura és de st. Jaume. És una de les cartes anomenades catòliques perquè no es dirigeixen a una comunitat concreta, sinó a totes, a l’Església universal. Avui llegim el primer capítol, durant varis diumenges la proclamarem a l’Eucaristia dominical.
Sant Jaume, refermant el contingut de la primera lectura, ens diu: “Déu és la font de tots els béns!”. La destrucció que a vegades vivim personalment i col·lectivament res a veure té amb Déu. De Déu sols prové el bé. Qualsevol destrucció ens arriba perquè no fem cas de Déu.
Però, remarcarà st. Jaume, la Paraula de Déu que recondueix sanament la nostra vida no pot ser només escoltada. Ha de ser també practicada. Qui només l’escolta s’engana a ell mateix, viu una religió buida.
I la carta acaba avui assenyalant el que és una autèntica síntesi de la religiositat autèntica: “Atendre als pobres, orfes i viudes en la seva aflicció”.
3.I l’evangeli, en consonància amb les dues lectures primeres, presenta un diàleg, una controvèrsia entre Jesús i els fariseus sobre el que és realment important viure, creure i practicar. Per a Jesús, el més important no és seguir costums i normes imposades segons criteris, costums i oportunitats humanes. El que és important és seguir el que toca el cor, el que és profund, el que no té res a veure sols amb actuacions exteriors, el que és integral i prové de Déu. I per açò la crida de l’evangeli d’avui acaba manifestant actituds que tenen actuacions i criteris banals i que per açò no s’han de seguir: robatoris, assassinats, adulteris, estafes, maldats, enganys, indecències, enveges, insults, ximpleries, ...
Us convid a repassar avui el salm que és profund. L’orant es demana: Senyor, qui podrà estar a casa vostra? Qui podrà mantenir relació familiar amb tu? I l’orant sent al seu interior la resposta: “El qui obra honradament i practica la justícia, diu la veritat tal com la pensa, quan para, no escampa calumnies”. I segueix dient: “Mai no fa mal al proïsme, ni carrega a ningú res infamant, ...”