Diumenge XI/B 17 juny 2018 (Dia Des bé)
Aquests dies pràcticament cada casa i família de Ciutadella s’està preparant per se nostres festes. Tant es dia des Be (avui) com els dies 23 i 24 (St. Joan), són dies extraordinaris que mos motiven d’una manera especial. I és que, per sa nostra manera de ser, allò que surt de lo normal té una gràcia especial. Fer festa, complir anys, celebrar st. Joan, ... tots ho esperam.
Sa primera lectura d’avui mos diu, però, que sa gràcia, que es valor, que sa manya d’una persona feliç, no és esperar només ses jornades especials. Sa gràcia, es valor, sa manya és convertir en important allò que és una normalitat, allò que mos sembla insignificant.
En Mario Vargas Llosa (escriptor peruà) assenyala que avui tenim un perill: crear “la civilització de l’espectacle” en detriment de la profunditat que té el dia a dia.
El profeta Ezequiel mos fa pensar avui que els grans cedres sorgeixen d’un dels seus esqueixos plantats en qualsevol muntanya. L’espectacle es crea entorn dels grans cedres, de les grans festes, ... però el misteri d’aquests grans cedres i festes rau en un petit esqueix. El que realment és important és l’esqueix que té la força de crear un gran arbre o una gran circumstància festiva com les festes de st. Joan.
L’evangeli d’avui mos diu que per entendre aquestes grans veritats ja ens van bé les paràboles, els exemples, els contes. Tot i que, mos diu: “Mes, aquestes paràboles eren explicades per Jesús a tots els seus deixebles”. La importància no està tampoc en la paràbola i el conte. La importància no està ni en Dia des Be, ni en les Festes de st. Joan. La importància està en les petits detalls de cada dia, detalls festius, que fan possible els grans aconteixements.
Què és el que crea una taula feliç quan algú de ca nostra fa festa o compleix anys? Tota la bondat i la felicitat que vivim al seu costat cada dia. Si en el dia a dia no cream bondat no celebram res i, si ho celebram, no mos surt del cor, és un teatre que fins i tot ens pot fer mal.
Què és el que fa possible que visquem de cor les Festes de st. Joan? Què és el que avui fa que moltes de les nostres cases, més de cent tres visites fa avui sa comitiva des be, s’omplin de gent amb alegria al cor? Segur que són ses bones paraules, es bons saludes, es somriures, ses ajudes mútues que mos hem regalat durant s’any.
Donem importància al que feim cada dia, al que cada dia diem a qui està es nostre costat. Els petits detalls són els esqueixos que tenen la potencialitat de crear els grans cedres, ses grans festes.
Per açò avui el salm 91 mos diu: “És bo de lloar l’Altíssim, de cantar el vostre nom, Senyor, de proclamar el matí el vostre amor, i de nit, la vostra fidelitat”. Allò que és important, si volem que una gran festa mos ompli el cor, és el que duem a terme, cada dia, des matí fins es vespre.
Demanem avui a Déu que siguem capaços de veure en allò que sembla petit i insignificant les llavors del Regne: l’amor, la pau que tots desitjam viure.