Diumenge VII/A 19 febrer-2017
Avui, a favor de la nostra reflexió, crec que hem de retenir vàries expressions que en les lectures bíbliques són prou interessants :
-Sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, som sant. I concreta què vol dir ser sant: No tenir malícia, sentir-nos responsables dels altres, no venjar-nos ni guardà rancúnia a ningú, estimar als altres com a tu mateix (Lv 19, 1-2,17-18)
-Tots som “temple de Déu”. L’Esperit de Déu habita en nosaltres. I el temple de Déu és sagrat. Així, tots som de Crist, i Crist és de Déu. (1Co 3, 16-23)
-No tingueu mai més present el que se us va dir: “Ull per ull!”. No us hi torneu, contra els qui us fan mal. Estimau fins i tot els enemics, pregau per aquells que us persegueixen. Si estimau sols a qui us estima, quina recompensa mereixeu? Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare (Mt 5, 38-48)
La síntesi de les lectures d’avui, síntesi que ens convida a reflexionar i a assumir actituds, per a mi és aquesta: “Sigueu bons del tot, sigueu sants. Tothom és temple sagrat de Déu. Estimau fins i tot els enemics”.
És possible arribar a ser sants? Es possible arribar a estimar els enemics? Tots sabem que sí, en tenim experiència constant al llarg i ample de la història. Avui se’ns convida, per a refer el nostre ànim, a tenir present tants sants i santes, tants i tantes màrtirs, que en són referents. Per açò us convid:
-A conèixer la vida del sant que els nostres pares van escollir per a identificar-nos. Què en sabríem dir, per exemple, de sta. Maria, de st. Josep, de st. Jaume, de st. Sebastià, de santa Agnès, de sta. Marta, de sta. Teresa de Calcuta, de st. Joan XXIII, ...
-A conèixer el final de la vida d’alguns dels nostres màrtirs. Quines van ser, per exemple, les seves paraules finals tenint davant seu els qui els anaven a matar? Sabem alguna cosa dels nostres tres beats menorquins: Frai Àngel mort a Barcelona i nascut a Ferreries; Joan Huguet nascut a Alaior i mort a Ferreries; Josep Camps, mort a Barcelona i nascut a Ciutadella? Ens convé conèixer les seves paraules de perdó, el seu testimoni de confiança total en Déu. Per exemple, el bisbe màrtir de Barcelona, Manuel Irurita, va dir: “Sense adonar-vos, em posau el vestit blanc apte per entrar al cel. No tan sols us perdon, a més us beneesc”. O per exemple el màrtir st. Esteve: “Senyor no els tenguis en compte aquest pecat” (Act 7,60)
Els sants i els màrtirs ens diuen que és possible arribar a ser bons del tot, sants. I ens ho demostren perdonant els seus enemics.
El cardenal Sistach va dir una expressió que em va quedar gravada: “Hi ha màrtirs i martiritzadors. Uns hi són amb el Senyor, pels altres pregam”.
Açò és el que hem de fer. Als que són amb el Senyor, els hem de tenir com a referents. Els qui maltracten, els qui maten, els enemics, es fan mereixedors de les nostres pregàries.
Preguem, idò avui, i amb el cor pacificat, a favor de tots aquells que no tenen present que tota persona és sagrada -temple de Déu- i mereix el nostre respecte total.