Diumenge VI de durant l´any (12 de febrer de 2017)
MONICIÓ D´ENTRADA:
Fa uns quants diumenges que llegim a l’evangeli fragments del Sermó de la Muntanya. Jesús va descrivint el perfil de l’autèntic deixeble seu, i ofereix una sèrie d’ensenyaments. Avui afirma que ha vingut per perfeccionar la Llei, és evident que se tracta de la llei moral.
Jesús anuncia l’amor misericordiós de Déu a tota la humanitat que crida a una vida plena en Ell, feta d´amor, de generositat, de pobresa, de llibertat, d’alegria. Acollir el seu missatge comporta una nova manera de viure, de decidir, de relacionar-nos. Deu ser aquesta manera de viure la que condueix a la plenitud de la llei.
Avui d´una manera especial, preguem pels seminaristes de la nostra Diòcesi, que es preparen per rebre el ministeri sacerdotal; preguem també, perquè a les nostres parròquies hi hagi pares i mares generosos que convidin a algun dels seus fills a ser servidors i proclamadors de l’evangeli en la vida sacerdotal o religiosa.
Orientacions per a l’homilia
A l’inici del salm responsorial d’avui, llegim: “Feliços els homes de conducta irreprensible, que segueixen la llei del Senyor”. I al seu final: “Feu-me entendre la vostra llei que la vull guardar amb tot el cor”.
I d’açò es tracta: De saber interpretar correctament la llei del Senyor i de seguir-la i guardar-la amb tot el cor. Per açò, a la primera lectura, Jesús fill de Sira, ens diu: “Si tu vols guardaràs els manaments i t’hi mantindràs fidel”. I st. Pau a 1ªCorintis 2,6-10, deixa escrit: “Als qui tenen una fe madura els ensenyam la saviesa enclosa en pla que Déu s’ha proposat”.
L’evangeli (Mt 5,17-37) desgrana, a partir dels manaments, el pla que Déu s’ha proposat i que ens proposa, amb quatre apunts:
1.Qui es proposi complir els manaments, també els més petits, i ensenyi als altres a fer el mateix, serà tingut per gran en el Regne del cel.
Tots els batejats som cridats a viure i a ensenyar els manaments del Senyor. Aquesta és la nostra vocació. Vocació que hem de portar a terme a qualsevol àmbit de la nostra vida: en família, entre amics, en el treball, com a ciutadans, ... La nostra vocació és viure el que ens aporta la fe i ensenyar als altres a fer el mateix. Som cridats, idò, a cuidar la nostra presència i a portar a terme un diàleg significatiu. Res de mediocritats!
2. La presència i la paraula d’un batejat és contrària a tota violència, perquè la violència sols produeix més violència. “Ja sabeu que als antics els van manar: No matis!, i tothom que mati, serà reu davant el tribunal. Doncs jo us dic: El qui s’enfadi, el qui menyspreï, el qui insulti al seu germà, serà reu davant el tribunal”.
Tots els batiats som cridats a ser pacífics, a netejar el nostre cor, a fer-lo apta sols per estimar. Estimar no només els enemics sinó també els diferents, els allunyats. Hi ha qui sent interiorment tan necessari el compliment d’aquest manament que es predisposa a entregar la seva vida a favor dels qui se senten sols (personal de geriàtrics, ...), dels qui no són aptes per a la convivència (personal de presons, ...), dels qui mai han sentit parlar del Déu Amor, del Déu amant de la reconciliació (Missioneres i missioners, ...).
3. La fidelitat matrimonial, el bon diàleg entre espòs i esposa, la bona relació amb tothom és també un compromís desitjat per qualsevol batejat. “Ja sabeu que està manat: No cometis adulteri!. Doncs jo us dic: Tothom que mira a una dona (a un altre) amb mal desig, peca en el fons del seu cor”.
El matrimoni viscut entre dos cristians no és qüestió d’un contracte, és una vocació: és un voler ser fidel de cor a l’amor primer, als fills, als familiars. És un desitjar ser mirall del Déu que mai romp amb nosaltres la seva aliança de pau. La vocació a formar matrimoni és una necessitat que les parelles cristianes han d’assumir. I tota la comunitat cristiana els ha d’ajudar a portar-la a terme.
4. La fidelitat a la paraula dada és l’altra recomanació que Jesús ens fa a partir dels manaments, a partir del pla que Déu ens proposa. “No rompis els juraments!” “No juris, mai!” “Digau senzillament sí, quan és só, no, quan és no”.
No podem prescindir de les garanties necessàries perquè no ens enganyin. Però un bon deixeble de Jesús ha de sentir la crida, la vocació a ser persona “de paraula!”. Sols qui és persona “de paraula!” és fiable. Hem d’oferir confiança en totes les dimensions de la nostra vida si volem transmetre el missatge de Jesús i ser escoltats.
La proposta de Déu no l’hem d’assumir amb actitud mediocre. Demana “vocació!”, sentir-nos cridats seriosament a viure el que Ell ens proposa.
Pregàries
1. Preguem a Déu per tots els batejats, que ens mantinguem fidels a la crida del Mestre, a la crida de Crist. Actuem com Ell empesos per l’Amor a Déu i als germans. Preguem.
2. Preguem per tots els Mestres, sobretot per aquells que han estat cridats a ensenyar a altres el missatge cristià, que la seva presència sigui coherent i significativa. Preguem.
3. Preguem per tots els cristians que es troben oferint la seva vida en llocs de vanguardia: en camps de refugiats, com a missioners; en el voluntariat de presons; en geriàtrics i molts altres llocs. Que mai no defalleixin portant esperança al món. Preguem.
4. Demanem a Déu que els nostres joves siguin generosos per donar una passa endavant i acceptin la vocació a la vida sacerdotal o religiosa consagrada. Preguem.
5. A tots se’ns ha donat per igual el do de la vida. Preguem perquè la fam sigui eliminada del planeta i que tots puguem viure en dignitat. Preguem.
6. Preguem per tots nosaltres, cridats a viure una vocació d’evangelitzadors, que sapiguem dialogar i ser persones de pau en els diferents àmbits on vivim i treballem. Preguem.