Diumenge XXI/C 21 agost 2016
L’evangelista LLuc recull en aquest en aquest text expressions que Jesús ha dit en diverses ocasions. Vol deixar clar que el que Jesús vol és que tothom descobreixi Déu, trobi en ell el sentit de tot, se salvi: gentils i jueus. Ell creia oportú clarificar açò perquè un rabí deia, per exemple: “Per a salvar-se és precís habitar a Israel, rallar amb hebreu la llengua santa i recitar cada matí i cada capvespre la pregària del “Shemá Israel”.
Està en línea de salvació, segons Jesús, tot aquell que cerca, tot aquell que desitja viure en coherència amb ell mateix i els altres, amb ell mateix i el seu entorn, amb ell mateix i Déu.
Però açò sí, qui vol cercar, qui vol viure coherent, qui vol trobar sentit a la raó de la seva existència s’ha d’esforçar. Avui se’ns diu clarament: “Esforceu-vos per entrar per la porta estreta”.
La pregunta és obvia: “Així, no ens podem permetre moments d’expansió, felicitat, manegues amples?”
El que vol dir Jesús és que és important l’esforç per arribar a la felicitat. Ho veiem aquests dies observant les cares de satisfacció que posen els esportistes quan, en els Jocs Olímpics, guanyen alguna medalla de bronze, plata o or. Ho veiem en la cara de satisfacció que posa un estudiant quan després de bregar tot el curs treu bones notes. Ho veiem en la cara de no poques famílies que després d’anys de formar els seus fills i filles els veuen moure’s amb intel·ligència i educació.
Entrar per la porta estreta és acceptar els sacrificis que me demana la vida per arribar a ser coherent, equilibrat, honrat, atent, intel·ligent, ... i respondre així positivament el que Déu vol i el que ens demana la vida.
Avui l’evangeli ens demana no fer cas d’aquella filosofia de la vida que educa per seguir fent el que sempre hem fet, per a no corregir res, per fer el que ens surt espontàniament i en cada moment, per no donar importància a res i que tothom faci el que vulgui. No escoltem el laxisme, la mediocritat, el “tot se val!”
Ho dèiem fa uns dies amb els membres que formen part del Secretariat de vocacions: “Si volem que hi hagi vocacions sacerdotals i consagrades, hem de fer una crida primer a que hi hagi famílies responsables, pares responsables”. Però açò ho podem ampliar: si volem que hi hagi responsables des Club parroquial, músics, polítics fiables, ... eduquem. Esforcem-nos per educar. Eduquem a favor de l’esforç.
Jesús no rebaixa mai esforços:
-Sigueu misericordiosos com el meu Pare és misericordiós
-Perdonau setanta vegades, set
-Perdonau les nostres ofenses així com també noltros perdonam a qui ens ofèn.
Jesús no és un rigorista ni un legalista. Ell sols demana un amor total. St. Bernat, festa d’ahir, dissabte, deia: “Estim perquè estim. Estim per estimar”.