Assumpta al Cel 15 agost 2016
Maria ens mostra l’art a seguir pel camí de la resurrecció. El camí que lloa al Senyor és el camí del servei.
Maria sap que la seva cosina Elisabet espera un fill. I ella que és la cosina petita opta per anar a visitar-la. No espera més tard per anar-hi. Allargar les visites que s’han de fer no és propi de Maria, no pertany al seu art d’obrar. Maria, se’ns diu, va ràpid a visitar Elisabet just sap que espera un fill.
Hem de visitar-nos i més si algú passa necessitat, sigui o no sigui més o manco proper. Cada setmana vaig pensant a qui he de visitar. I faig la meva programació diària.
No és tan sols important programar el que hem de comprar per a menjar o per les nostres necessitats bàsiques. És també important, fonamental, si volem adquirir l’art de Maria, programar les visites que hem de fer per agrair, per aprendre, per a demostrar la nostra estima a algú. I ho hem de programar sense perllongar el que convé fer.
Però no és sols important visitar, l’art de Maria és més complert que programar una senzilla visita. El seu art examina fins i tot el com s’ha de visitar. Avui se’ns diu que quan Maria va arribar davant Elisabet, la criatura que aquesta portava a dins del seu ventre es va alegrar. L’art de Maria programa fins i tot el com de la visita perquè aquesta sigui agradable, feliç, esperada.
Noltros també hem de fixar-nos en el com visitar. No és el mateix visitar per agrair, visitar per a conèixer, visitar per alegrar o per consolar. La nostra presència ha de ser sempre una benedicció.
Quan visitam a algú, més que rallar hem d’escoltar. I escoltar vol dir acollir el què hem de fer segons circumstàncies.
Avui mateix anava a visitar a una persona que sempre està feliç i en la nostra conversa fem bromes constantment. Avui, però, m’he trobat una persona cansada i patint perquè havia caigut i tenia mal per tot. Avui les bromes no hi treien, i el que me tocava era escoltar i compartir el seu dolor.
I l’evangeli segueix avui dient que Maria va rebre aquest pirop d’Isabel: “Feliç tu que has cregut”. Confiar en Déu sempre i davant de qualsevol circumstància també és propi de l’art de Maria.
Quan ens reunim els visitadors de malalts ens recordam: “Abans de visitar algú preguem pels qui visitarem”. Pregar és posar-nos en mans de Déu perquè la nostra presència sigui segons Déu vol. Visitar algú sempre és escoltar Déu. També qualsevol visita demana concentració. No fer el que ens surt espontàniament sinó el que Déu espera de noltros.
I Maria ens presenta avui l’art de la seva pregària:
-Reconèixer les capacitats en que Déu l’ha enriquida.
-Aquestes capacitats hi són per ajudar, per a servir als altres. En aquesta comprensió constitueix la nostra humilitat.
-Auxiliar, ajudar a Israel, ajudar als altres, és entrar en el camp de la misericòrdia de Déu. És ser misericordiosos.
Una manera d’exercir la misericòrdia, de ser misericordiosos com Déu és misericordiós, és visitar amb l’art de Maria.