Segon de Quaresma – 21 febrer de 2016
El nostre món viu avui, com pràcticament sempre, en una profunda quaresma: sent necessitat de revitalitzar-se a causa de les guerres, violències, corrupcions, dobles intencions, …
Pregunta: Amb què desitjam que el nostre entorn i societat canviï?
Avui tornam a viure la transfiguració a dins d’aquest clima de Quaresma. Posada la nostra mirada i confiança en Pasqua, reconeixem que Jesús, la seva Paraula i Presència, la seva entrega misericordiosa fins el final, és font de vida!
La Transfiguració es viu a una muntanya i en un clima de pregària. El que vol dir a l’evangeli de Lluc que es tracta d’una revelació important.
1.Mentre pregava, es trasmudà l’aspecte de la seva cara i els seus vestits es tornaren blancs. Pere, Joan i Jaume s’adonen que Jesús és el mateix que fa poc els ha parlat de la seva propera mort en creu.
Què és el que entenen sentint la veu de Déu entremig d’un núvol misteriós?. Entenen que “no s’han d’equivocar!”. Aquest mateix Jesús amb el qual heu conviscut, que us acaba d’anunciar la seva mort en creu, aquest Jesús que viu per als altres, que acompanya i defensa els més petits i pecadors,... aquest és l’home que Déu més estima, aquest és el seu Fill.
“No us equivoqueu!”, encara que mori en creu i que la seva vida sembli la d’un fracassat, el seu projecte té futur. El seu projecte és l’únic projecte que té futur.
Pregunta: Es creu avui a dins dels nostres ambients que ser cristià és una equivocació? Per què no pocs deixen la formació i la pràctica religiosa?
2. “Aquest és el meu Fill. Escoltau-lo!”. Què hem d’escoltar d’ell? Quines són les coses tan importants que hem d’aprendre d’Ell?
a) És el Fill de Déu. Ell és qui revela Déu Pare. Ell és qui assumeix una mort en creu perquè viu a favor dels altres. Ell és qui revela l’amor de Déu, el voler de Déu.
Escoltar Jesús és deixar d’escoltar altres veus i presències contraries a les d’Ell. Escoltar Jesús és:
- Optar perquè hi hagi alegria en una festa de noces
- Optar perquè hi hagi silenci i pregària en el Temple
- Optar per acompanyar viudes i orfes, els més pobres.
- Optar per defensa els qui són violentats, etc.
Pregunta: Som alegres? Vivim i cercam el silenci? Ens preocupam dels pobres, dels violentats?
b) La vida es viu “regalant-la”. La Transfiguració és com una anticipació de la Resurrecció. La veu que se sent té com a missió animar els apòstols a ser fidels a Jesús. L’entrega, la creu, té com a meta la transfiguració.
I ara una anècdota del Papa Francesc. Rebent els membres d’una Congregació religiosa, deixant els papers de la seva intervenció, els va proposar espontàniament un programa amb aquests tres verbs:
-Adorar. Si els tres deixebles davant el núvol i la veu es van commoure, el Papa els va dir que anàvem perdent l’experiència de la inquietud, de la sorpresa perquè avui evitam la contemplació, l’adoració. L’evitam?
-Caminar. Si Pere volia fer tres tendes i Jesús el convidà a baixar, a caminar, el Papa els convidà a estar amb la gent, a conèixer el poble. Hi estem?
-Acompanyar. Si els tres deixebles amb Jesús van tornar al lloc on estaven els altres, el Papa els va dir que com església hem de ser un “hospital de campanya”, acompanyar als qui més pateixen. Els acompanyam?