Crist Rei – 22 novembre 2015
La celebració de Crist Rei, al final de l’any litúrgic, ens convida a fixar la mirada en Jesucrist en tant que cap o líder d’una comunitat que té un projecte de vida molt clar.
La proposta de Jesús és que la seva comunitat sigui llavor o ferment d’un món on regnin la veritat i la vida, la justícia, l’amor i la pau.
Aquest regne se’ns ofereix com un regal o gràcia de Déu, que ens convida a viure d’acord amb la seva santedat.
En aquest regne no preval la llei del més fort, ni té raó aquell que crida més fort, ni val més aquell que ha acaparat més, ...
En aquest regne tot es veu amb l’ull que sols capta el que és la veritat. Així, no deixa de ser sorprenent el diàleg que avui escoltam a l’evangeli de Joan . Les persones que el fan són Jesús i Pilat. Els dos representen dues formes totalment diferents d’entendre el poder:
-Pilat és el representant de l’imperi més poderós de la terra en aquell temps. Jesús, a dins de l’atmosfera d’aquest imperi, és un condemnat perquè es presenta com a testimoni de la veritat.
Pilat, el poder, se sent estrany davant aquest personatge que no cerca altra cosa que ser fidel a la veritat més profunda de tot.
Per açò Pilat, cercant un contrincant, cercant algú que com ell cerca i viu des del poder, li demana: “Ets tu el rei dels jueus?”.
-I Jesús respon amb dues afirmacions fonamentals que recull Joan:
1. El meu regne no és d’aquest món. Res a veure té amb el poder, amb la força, amb la violència, amb la mentida, amb la imposició.
Pilat no l’entén. Què voldrà dir? Com pot ser que sigui rei d’un regne que no té exercit, que no té armes, que no té ministeri de defensa...
2. I el diàleg continua per part de Jesús causa encara més estranyesa a Pilat: “Sí, som rei, i he vingut a aquest món per ser testimoni de la veritat".
Sí, Jesús tasta la nostra realitat. I tastant-la, opta per a ser fidel al Regne que Déu ens té preparat des de sempre. Un regne que afirma que sols Déu és Déu i els altres són germans. Som persones que, si volem viure en pau, necessitam saber conviure: respectar-nos dir la veritat, perdonar-nos, saber-nos acompanyar, etc.
Avui reconeixem que la fe dels cristians ha de ser viscuda amb més responsabilitat i consciència arreu arreu. Avui reconeixem que no som prou testimonis d’aquest regne.
Davant el que vivim aquests dies –la proclamació d’un estat de guerra- què fer els qui de ver volem seguir el regne de Jesús?
És difícil donar orientacions encertades en aquest moment actual. Però no és difícil intuir que hem d’optar, com ha escrit el bisbe de Chiapes, Mèxic, per “educar segons l’evangeli les nostres famílies”. Educar-nos tots –pares, joves, adults- perquè ningú es deixi endur per ideologies extremistes, fanatismes. Hem d’optar per educar a ser persones d’escolta, de diàleg. Persones que veuen no sols el mal que produeixen els altres, també el mal que produïm noltros als altres.
Davant aquest estat actual res a dir tenen, en contra, aquells que en la seva vida diària es deixen endur per la violència en les maneres, en les paraules. Res a dir tenen els qui es deixen endur i actuen per la venjança, pel fanatisme, per les idees fixes...
Demanem a Jesús que ens doni un cor obert als altres, un cor pobre i sincer. Un cor capaç de saber reconèixer aquelles persones que són i han estat testimonis del Regne.
Persones com Fra Àngel (José Coll Martí), màrtir del 36 que va ser víctima de la violència i que ahir, dia 21, va ser beatificat a la catedral de Barcelona.