2 novembre. Fidels difunts
La mort té un sentit educatiu. Qui reflexionar sobre la realitat de la mort s’educa.
Les nostres veritats són :
1. La fragilitat. Necessitam dels altres. L’orgull no ens educa per la veritat de la vida. Viure sabent que tots necessitam de tots és fonamental.
2. La bondat. La fragilitat que vivim ens fa abraçar la bondat que hem de viure amb tothom. L’egoisme resulta ser una opció frustrant a l’hora de la realitat de la vida. Sols la compassió, el compartir i acompanyar la nostra fragilitat ens fa feliç.
3. La inseguretat. No té sentit viure per posseir. La mort ens diu que és feliç qui sap viure desposseint.
4. La veritat. Negar la realitat de la mort, viure falsament ens porta a la desconfiança. Allà on no hi ha veritat no hi ha confiança.
5. L’amor. Si ens necessitam estem fets per a saber conviure. La tebiesa, la poca passió en estimar no té sentit.
6. La igualtat. Naixem nus i morim nus. Tots som iguals. Les injustícies i les desigutats que anam construint no tenen sentit. No ens fan feliços segons la nostra condició real.
7. Morim. No és positiva l’obsessió per a la salut i el cos, sense esperit. Volem viure farts i perdem el sentit de la satisfacció.
Davant l’experiència de la mort d’algú estimat:
1. Ens adonam de la fragilitat humana. Viure entremig de desigualtats és educar-nos per a una visió falsa de la vida. Jesús ens dóna testimoni “essent un més entre tants”.
2. Hem après a ser més compassius, a compartir el dolor d’uns altres. I açò ens motiva a viure bé interiorment. Jesús ja va dir: “Sigau compassius com ho és el Pare del Cel” (Lc 6,36)
3. Aconseguim ser més bones persones. Veiem que l’amor existeix més enllà de l’existència terrenal. La mort ens fa tastar infinitud, eternitat desig de Déu.
4. Canviam la nostra escala de valors. Res del que posseïm és més important que estimar-nos, viure una vida i una relació correcta. “Aconseguiu tresors que no es corquen” (Mt 6,19)
5. Ens feim amants de la veritat. Integram la feblesa en la nostra vida. “Som néts de cor (Mt 5,8)
6. Reconeixem que es pot morir per amor. L’amor és el valor absolut. Per açò confessam que Déu és amor.
7. Molts descobrim Déu a prop. Si no hi ha Déu, què o qui pot consolar el nostre dolor? “Jo estaré amb vosaltres tots els dies fins a la fi del món” (Mt 28,20)