Quart d’Advent - 21 desembre 2014
A les lectures d’avui, Déu ens dóna exemple de com hem de viure. No hem de pensar amb noltros mateixos sinó amb els altres.
La primera lectura, del segon llibre de Samuel, cap. 7, ens recorda aquell diàleg tan humà i tan sorprenent entre David, el profeta Natan i Déu.
David sentint-se alliberat de tots els seus enemics, sent l’obligació de donar gràcies a Déu. I, per açò, es compromet a fer-li un gran temple al seu favor. Però Natan, en nom de Déu, li farà veure a David que el que Déu vol no són grans temples, el que Déu vol és que hi hagi pau entre ell i els seus enemics. El que Déu vol és que tant ell, que és rei, com els seus descendents el tenguin com a Pare, i que ells mateixos se sentin que són els seus fills.
No li interessen a Déu els palaus ni els temples grandiosos. A Déu li interessa que tots els qui presideixen un país el tenguin com a pare. Sàpiguen que és la seva responsabilitat construir un Regne on siguin una realitat els valors de Déu: la pau, la justícia, el diàleg...
Sempre he trobat extraordinari aquest diàleg. La màxima preocupació d’un polític, d’un president de qualsevol entitat o associació, d’un pare i d’una mare de família no és construir “Déu sap què”, la seva màxima preocupació ha de ser educar a favor de la pau, aconseguir un ambient de germanor vertadera entre tots.
I aquesta és la intenció de l’àngel que es presenta davant Maria en nom, com diu sant Pau als cristians de Roma, del Déu únic ple de saviesa. L’àngel li diu: “Maria, no tenguis por. Déu t’ha omplert de gràcia. Tindràs un fill que ocuparà el tron de David. I el seu regne, el regne de la pau, gràcies a ell no tindrà fi”.
I Maria, dona i jove senzilla de poble, que segur tenia altres plans manco responsables, accepta ser col·laboradora de Déu en la construcció d’aquest regne de pau, amb aquestes paraules: “Som l’esclava, la filla obedient al Senyor, que es compleixin en mi les teves paraules”.
Amb David i amb Maria, tota la humanitat és convidada ha ser constructora de pau. A posar pau, diàleg, entre tots aquells que viuen enemistats. A infondre pau en el cor de tants i tantes que sols hi han emmagatzemat odi, enveja, fanatisme, deshumanització.
El Papa Francesc és un constructor de pau intentant que, almanco, els representats polítics de Cuba i dels Estats Units es mirin a la cara i comencin a donar la primera passa de cara a aconseguir la pau entre ells i a dins dels seus propis països.
Na Malala, jove Paquistaní, premi Nobel de la Pau, és constructora de pau en un País on el fanatisme fa estralls: les dones no poden anar a escola, i fillets han estat cruelment violentats fa quatre dies.
Molts de pares i mares són constructors de pau. Ho són passant hores i hores al costat dels seus fills. Dijous, dia de Maria de l’Esperança, recordava ma mare. Recordava el seu amor quan, asseguda al meu costat en dies o hores de tristor, em deia: “Venga, posa’t content, t’estimam” “No estiguis enfadat, torna a jugar amb els teus germans” etc.