Immaculada Concepció - 2014
Vivim un temps d’obertura quasi bé sense límits. Ens enteram de quasi tot i podem entrar com si fer res, i des de casa, en el cor de la informació mundial. Però també és cert que vivim un temps on la soledat fa acte de presència a l’ànima de molts.
Quantes persones es tanquen en el món dels videojocs i no surten de la seva habitació ni per menjar, quasi bé. Quantes, queden a ca seva perquè han perdut el gust de la comunicació, de l’intercanvi. Quantes, passen hores i hores sense obrir la boca perquè quasi bé ningú passa pel portal de ca seva. Quantes, carregades d’anys, no troben el gust de sortir de casa i de canviar d’ambient perquè els descompon, tot i que al seu entorn sols hi ha silenci i soledat?
Vivim un món a la vegada molt comunicat però distant del cara a cara, distant del cor a cor. Com sortir d’aquest espiral que ens fa solitaris i amics del consum i d’objectes comprats? Com sortir d’aquest espiral que ens fa més infeliços i més sols?
L’Advent ens proposa un camí, un estil de vida que ens pot retornar l’esperança i l’alegria. Aquest camí, aquest estil, és Maria. Maria és “persona de cor obert”.
1.Maria fuig de la seva soledat perquè s’obra a Déu. Maria conversa amb Déu i li va dient contínuament: “Es faci en mi el que tu vulguis”. Ella em fa recordar algú que vaig a veure quasi bé cada setmana i la trob amb el rosari a la mà. És una persona que em diu que la televisió l’embafa perquè fan poques coses que a ella li agraden i que, tot i així, troba el rincor de la seva pau i felicitat, pregant, obrint-se a Déu. Igual fan no poques persones quan la seva infermetat greu les condueix a entrar a dins d’elles mateixes i es posen en mans de Déu.
Maria fuig de la seva soledat i s’obra el misteri de la vida. La seva vida no és una vida rutinària. La viu d’una forma tal que es troba en la presència d’un àngel, d’una sorpresa constantment. Viu la sorpresa sempre seguit: a l’hora de la concepció del seu fill, a l’hora del seu naixement, a l’hora de la seva adolescència, a l’hora de la seva vida adulta...
Maria fuig de la seva soledat perquè accepta el que poden dir d’ella, accepta els seus dubtes, viu per el fill, acompanya els apòstols, acull joan com el seu fill estimat. Tota la seva vida és una vida atenta a l’altre, als altres.
En aquest temps d’Advent, Maria ens acompanya a sortir de la nostra soledat i ens posa als nostres llavis la seva mateixa pregària: “Senyor, què voleu de mi?” “Com us puc servir per a trobar la vertadera alegria? Quina ha de ser la meva atenció als altres perquè la meva vida se senti de ver útil, feliç, equilibrada...?
El Papa Francesc que ha conegut a fons els barris marginals de Buenos Aires, ens exhorta a no quedar-nos tancats: ni a ca nostra, ni a la nostra parròquia, ni en la nostra ideologia, ni en el nostre país, ni a causa dels nostres anys. Ell, persona de 78 anys, converteix la seva vida en un do per als altres. I aquest regal als altres li ve gràcies a la pregunta que constantment fa a Déu des de la seva pregària: “Què vols que faci?”
Avui som convidats tots, dia de la Immaculada, dia d’aquella que fou concebuda sens pecat, dia d’aquella que fou concebuda tota per a Déu, a optar per Déu totalment. Optar per Déu veient-lo present en els altres.
Tots, absolutament tots els cristians, vulguem assumir un compromís a favor dels altres des de la nostra llibertat i responsabilitat.
La Parròquia us ofereix viure aquest compromís formant part d’una acció, d’una realitat present en ella mateixa. Realitat que explicàvem diumenge passat en el Full Parroquial. Realitat que la podeu trobar a quasevol altre camp: cultural, esportiu, polític, ...