Homilia 21 de setembre 2014







Diumenge XXV 21 setembre 2014

      Idea principal. La lògica de Déu no és la nostra. La lògica de Déu és la misericòrdia. La nostra, se salva qui pot.

      La salvació se’ns diu avui, no ens vindrà per si hem complert o no un contracte bilateral, per si ens ho hem guanyat o no. La salvació ens vindrà només perquè Déu és compassiu, perquè és misericordiós. Ens vindrà perquè Jesucrist ens salva.

    Si fem un esforç per entrar a dins de la lògica de Déu hem de dir que:

      1. Ens costa entendre-la. Ens costa generalment obrar sols enduts per la misericòrdia Obrar així és jutjat per molts “com obrar fent parts i quarts”. Obrar així, se’ns diu, és motiu de conflictes en tots els camps. Res d’obrar fent parts i quarts, diem. A cadascú, el que correspon.

      La paràbola de l’evangeli a què es refereix?

      Es refereix a que els pagans rebran la mateixa salvació que els jueus tot i que no han estat el poble elegit des de l’inici i han arribat més tard.

      La paràbola, es pot referir també que aquells que es porten bé just al final de la seva vida rebran la salvació igual com la rebran aquells que durant tota la seva vida s’han preocupat per obrar correctament.

      La paràbola, es pot referir també a que els missioners, els capellans, els metges sense fronteres, els màrtirs... rebran la mateixa salvació que aquells que no han fet altra cosa que complir bé la seva missió normal de pares, de professors, de mecànics. Aquells que sembla no han fet res d’extraordinari.

      2. Jesús ens fa obrir els ulls. A Déu li importa més la misericòrdia que la justícia. Teniu enveja, els diu a qui reclamen justícia, perquè jo som bondadós?

      Qui és bondadós no paga als altres segons el que els altres han fet. Qui és bondadós actua segons la misericòrdia que hi ha al seu cor. Ja sabem, acompanyats per st. Pau, que qui estima no té enveja, tot ho excusa tot ho perdona. Déu excusa les nostres infidelitats, els nostres pocs compromisos, els nostres retards a l’hora de convertir-nos. Els excusa perquè la seva capacitat d’estimar és infinita.

      La salvació de Déu és sempre gratuïta. I açò és el que ens vol dir aquest evangeli. El missatge no tracta directament del conflicte laboral que sembla hi ha entre els treballadors de la vinya perquè es paga a tots igual quan no tots han fet la mateixa feina. El que ens vol dir és que “Déu ens salva no perquè ho meresquem sinó perquiè Ell és bondadós i misericordiós”.

      I és que, qui de noltros pot merèixer el cel, pot merèixer la companyia de Déu, pot merèixer Déu? En el fons se’ns diu que tots estem cridats al futur que ens prepara Déu i que sols el podrem viure perquè Ell vol.

      I és que, en el fons, res de tot allò que és important ens pertany, res és obra nostra. La naturalesa no és obra nostra. La vida no és obra nostra. L’amistat no és obra nostra. El Cel no és obra nostra. Déu no és obra nostra.

      3. Quina lliçó hem d’aprendre? Avui se’ns diu: El que importa no és construir un món des de la justícia sinó des de la misericòrdia. El que importa no és posseir, tenir... Importa donar més del que rebem, perdonar més del que som perdonats, estimar més del que som estimats.

      4. Avui és un dia que hem de valorar aquells que fan el que fan sense esperar res a canvi. Gent que fa feina, per exemple, a la Parròquia a qualsevol àmbit i no cobren res de res. Aquells que fan feina a qualsevol altre camp sense cobrar res de res. Aquests, aquests són presència de Déu entre noltros.

      Pensament final: Consideram la salvació com a resulta de la justícia o de la gràcia? La salvació és pura gràcia.