Trinitat – 2014
Idea principal. Mentre les religions i filosofies humanes, com l’hinduisme i les creences orientals, ens presenten a Déu com un tot impersonal, el cristianisme ens presenta a Déu com a persona, capaç de conèixer i estimar el que ell ha creat. Cap religió havia concebut un Déu que estimés realment als humans.
Celebració d’avui. L’Església celebra avui el misteri més elevat de la doctrina revelada: el misteri de Déu. El catecisme ens el presenta així: Déu és Tri, Pare, Fill i Esperit Sant. Tres persones distintes i un sol Déu vertader. Misteri profund. Tan sols arribarem a conèixer-lo en el cel.
Flaixos d’aquest misteri:
1.Aquest misteri que sols el comprendrem quan anem al Cel, ens serveix d’alguna cosa?.
R. Servir, servir, no ens serveix de gran cosa. Perquè no és Déu ni el seu misteri el que pròpiament ens ha de servir. Som noltros el qui hem de servir Déu. Demanar-nos si Déu en és útil, és caure en el criteri propi d’aquesta època: l’utilitarisme. Hi ha béns que són estimables per ells mateixos i no sé si ens serveixen de gran cosa. Avui diem: Serem honestos si l’honestedat ens serveix; serem justs si la justícia ens serveix... Els antics deien que hi havia unes virtuts que eren honestes per elles mateixes. Ho eren sense cercar la seva utilitat.
2. Essent Déu un misteri, davant d’Ell ens sentim humils. El misteri de Déu ens col·loca al nostre lloc. Déu no pot ser posseït, Déu sols pot ser estimat i adorat. Contra la supèrbia de l’home d’avui, que creu poder dominar totes les coses, fins i tot les més sagrades, se presenta avui el misteri insondable de Déu. Misteri que reclama a la persona humana capacitat de contemplació i de silenci.
3.Aquest misteri ens demostra l’amor que Déu ens té. Ens estima tant que ens dóna a conèixer la seva més profunda intimitat. Déu no és un solitari, Déu no és un arreplegat amb ell mateix. Déu Pare s’ha donat a conèixer amb el seu Fill. I l’Esperit de Déu habita en cadascú. Som Imatge d’Ell. Tothom mereix un gran respecte.
Reflexionem avui: Cap ull ha vist mai, ni cap orella ha sentit, ni ha entrat en cap pensament humà, el que Déu té preparat per als qui l’estimen” (1Co 2,9).
La nostra vida és fràgil, plena de contradiccions i d'incerteses: creients i no creients, vivim envoltats de misteri. Però la presència, també misteriosa de l'Esperit en nosaltres, encara que feble, és suficient per sostenir la nostra confiança en el Misteri últim de la vida que és només Amor.