Diumenge Primer de Quaresma/A -9 març 2014-03-06
Just fa tres dies vàrem celebrar el dimecres de cendra. En aquesta celebració ens proposàvem dejunar per a sentir la fam de tants i per a compartir, i vàrem viure l’abstinència per a recordar-nos que sense disciplina i esforç no hi ha creixement humà i cristià possible.
Aquest primer diumenge de Quaresma ens recorda que sempre som temptats a no fer-nos amb la pobresa i misèria de tants, i a no dur a terme disciplines per a adquirir consciència de que la convivència humana sols és possible si despertam la consciència, si li suprimim la pols que tantes vegades l’amaga.
El relat del Gènesi (2, 7-9; 3, 1-7) que ja hem proclamat tantes vegades ens fa tenir present avui (amb el Paradís inicial, amb l’arbre del coneixement i de la vida, amb la persona humana com a centre de la creació i amb la serp com experiència del mal), que la consciència moral sols restarà viva si som fidels a Déu, si som conscients que a Ell tot sol li devem culte i adoració. El Papa Benet ja ens recordava que: “Quan l’home es fa enfora de Déu, no és Déu qui el persegueix, sinó els ídols”.
La temptació no ve de Déu, ve del mal, d’una realitat que ens arriba a través de l’inconscient, de la imaginació, de l’entorn... La persona humana, en un moment o un altre, se sent abocada a transgredir l’ordre moral i a fer el que li ve en gana, a sentir-se Déu, a sentir-se lliure dels deures que li recorden que conviu amb els altres, que conviu amb la naturalesa, i que ha de créixer com a persona: fer-se més i més tal com Déu és, tot amor!
Podem dir que caiem en la temptació quan exigim ser lliures sense sentir cap responsabilitat davant els altres, davant allò altre, davant Déu. La història que ens relata el Gènesi és una història arquetip de l’existència humana de tots els temps.
Sant Pau ens recorda que el mal que vivim i fem avui també té, com el pecat de l’origen, una ona d’expansió que afecta a tots. Però també ens recorda que quan l’home assumeix la seva responsabilitat i obra el bé, aquest bé també se superdimensiona. I Sant Pau ens anima quan diu: “I el bé, i la gràcia que vivim, és superior al mal”.
Jesús va ser conduït al desert després del Baptisme. Què ens vol dir aquesta apreciació? Que és Déu qui ens ha elegit, però noltros li hem de respondre essent-li fidels.
- Fidels a la nostra consciència. El temptador se li va “acostar” oferint-li una vida fàcil: Quan tenia fam, aconseguint que les pedres es tornessin pans! Idò, res de vides fàcils. El bé s’aconsegueix solament a força de constància, d’esforç, de principis.
- Fidels a l’Església i a Déu mateix. El diable el deixà a dalt la cornisa del temple. La temptació fou: Si Déu és amb tu, tot et serà fàcil, ell et durà a les palmes de les mals. I açò no és cert. L’Església i Déu ens demanen compromís per a plantar cara a les dificultats.
- Fidels als altres. El diable, el mal, la temptació el va portar a dalt d’una muntanya i sentir la temptació no d’estimar-ho tot el que veia, sinó de posseir-ho, de sentir-se l’amo, el déu de tot. És la temptació de perdre el sentit de la fraternitat humana.
En aquest primer diumenge de quaresma, l’Església ens recorda que hem de ser autèntics. Que hem de cuidar la integritat del nostre jo interior; que hem d’assumir la responsabilitat del nostre compromís cristià sense esperar obtenir una vida exempta de dificultats; que ens ha d’importar aprofundir en la fraternitat.