Diumenge VIII 2 març 2014
Hi ha una sentencia en el llibre del Profeta Isaïes, aplicada a Déu, que hem de conservar sempre gravada al cor: “¿Creus que una mare s’oblidarà del fill que té al pit, i no s’apiadarà del fill de les seves entranyes? Perquè, ni que alguna se n’oblidés, jo no m’oblidaria mai de tu” (Is 49, 14-15).
Es pot donar el cas que alguna mare s’oblidi del fill que porta a les entranyes. A vegades s’ha donat i es dóna aquest cas. Idò, ni que alguna d’elles se n’oblidi –cosa que ens pot semblar quasi bé impossible- Déu mai de nosaltres, fruit com som de les seves entranyes!
Déu ens té presents, sempre! Déu ens duu al cor. Per açò qui prega (orant del salm 61) ens diu avui: “Només en Déu reposa la meva ànima, d’ell em ve la salvació. Només ell és la roca que em salva, és el castell on em trob segur”.
Ens convé sempre tenir present que som estimats profundament per Déu. Ho hem de tenir present en tot moment. I aquesta relació amb Déu, aquesta consciència que ens omple de goig, ens ha de fer veure que tot allò altre és secundari. Ens ho recorda l’evangeli (Mt 6, 24-34): “No us preocupeu pensant què menjareu o què beureu, o què vestireu... Anar darrere de tot açò és propi dels pagans, dels qui no senten com Déu els estima! Cercau per damunt de tot el Regne de Déu i ser justos tal com ell vol, i tot allò altre, us ho donarà de més a més”.
És important menjar, no ho és tant el què menjarem. És important beure, no ho és tant el què beurem. És important tenir roba, no ho és tant quina roba vestirem. Què és el que realment importa? Sentir-nos estimats per Déu i estimar-lo essent justos tal com ell vol.
I què vol Déu? Ens ho recorda sant Pau a la carta als Corintis (1Co 4,1-5): “Germans, que la gent no vegi en nosaltres més que uns servidors fidels de Crist”.
Aquests dies els membres del Consell Parroquial examinam l’Exhortació Apostòlica del Papa Francesc: “El goig de l’evangeli”. I la pregunta que ens fem llegint, reflexionant i conversant junts, és: Com hem de ser i com ha de ser la nostra Parròquia per servir amb goig l’evangeli?. Us dic alguna reflexió que hem fet:
1. Hem de ser una comunitat orant. Qui sent la presència i l’amor de Déu li ha de correspondre vivint unit a ell. Prest començarem la Quaresma, dimecres dia cinc. Proposem-nos aprofundir en la nostra vida espiritual. Visquem l’Eucaristia. Convertiguem la Parròquia amb una casa de pregària. Durant aquest temps quaresmal, qui pugui, vengui a celebrar, també, l’Eucaristia dels dijous que preparam molts especialment.
2. La nostra presència i conversa –també la catequesi i la predicació- ha de ser “joiosa” “positiva” “acollidora”. Tot i que la reflexió que comuniquem sigui seriosa, el seu to ha de ser esperançador, acollidor. De l’Eucaristia n’hem de ser sortir “salvats” “estimats”, a punt d’escampar arreu i en goig el que hem viscut. El Papa ens diu que no és propi d’un cristià que viu el goig de l’evangeli posar cara de pomes agres.
Amb els membres del Consell anam examinant actituds que hem d’emprendre amb coratge. Per avui n’hi ha prou amb aquestes dues què hem dit. Durant tot el temps quaresmal, que estem a punt de començar, dimecres dia cinc (dimecres de cendra), ja les anirem comunicant.
Recordem: El que ens importa és sentir-nos estimats per Déu i anar repetint i sentint en tot moment: “Només en Déu reposa la meva ànima, d’ell em ve la salvació. Només ell és la roca que em salva, és el castell on em trob segur” (sl 61)
És curiós, ens diu José Antonio Pagola, el que està succeint amb el Papa Francesc.
Mentre els mitjans de comunicació i les xarxes socials que circulen per Internet ens informen, amb tot tipus de detalls, dels gestos més petits de la seva personalitat admirable, s'oculta de manera vergonyosa la seva crida més urgent a tota la Humanitat: "No a una economia de l'exclusió i la iniquitat. Aquesta economia mata". El Papa no necessita llargues argumentacions ni profundes anàlisis per exposar el seu pensament.
Sap resumir la seva indignació en paraules clares i expressives que podrien obrir l'informatiu de qualsevol telenotícies, o ser titular de la premsa en qualsevol país. Només alguns exemples. "No pot ser que no sigui notícia que mori de fred un ancià que viu al carrer i que sí ho sigui la caiguda de dos punts a la borsa. Això és exclusió. No es pot tolerar que es llenci menjar quan hi ha gent que passa gana. Això és iniquitat".