Homilia III Quaresma/ A 23 març 2014
El Llibre de l’Èxode ens diu: El poble passava tanta set que deia murmurant contra Moisès: Per què ens has fet sortir d’Egipte? Vols matar-nos de set amb els nostres fills i bestiar?
Per a començar un diàleg des de la fe amb algú, ens hem de fixar quines són les seves preguntes, les seves necessitats. El diàleg que no ens fixa amb les necessitats que presenten els altres, és inútil. És inútil dialogar allà on no hi ha interès per a fer-ho.
Per a dialogar hem de suscitar preguntes i hem d’escoltar-les!
Per què el Papa Francesc suscita adhesió i atenció de gent prou diversa? Perquè respon preguntes i suscita preguntes! Quan va a Lampedusa, quan s’apropa a la gent, quan engega reformes al Vaticà, quan convoca als familiars dels morts per la màfia i prega pels qui han estat matats... no pocs es demanen: “Què té aquest Papa que s’implica personalment amb la causa dels pobres?”
Jo avui també em deman -a partir de la mort aquesta setmana de n’Esperança Bagur Coll, estimada prou per la nostra comunitat parroquial-, per què hi havia tanta gent al seu Funeral? La resposta és facilíssima: Perquè va estar tota la seva vida al costat dels més necessitats, silenciosament i eficaçment. Perquè hi va estar sense cercar mai publicitat ni imposició de medalles. Hi va estar, senzillament, per convenciment, per opció de la seva fe.
La vida de Jesús va provocar també preguntes i en va respondre.
Avui veiem com, a la plaça de Sicar, se seu a la plaça del poble esperant que algú vagi al pou del poble, en aquest cas el pou anomenat de Jacob, per a treure aigua.
A partir d’una necessitat seva, descansar i beure, va fer veure a una samaritana les seves necessitats i inquietuds més profundes:
- Per què un jueu em demana a mi aigua que som una dona samaritana?
- Em parles d’aigua viva. On es troba l’aigua viva?
- No sereu vos el Messies?
I la Samaritana, dialogant sobre experiències reals, descobreix necessitats seves molt profundes:
- Senyor, dóna’m aigua d’aquesta que apaga per sempre la set!
- Senyor, parla, veig que sou un profeta!
El Papa, l’Església, ens convida a evangelitzar. I ens demanem ¿què hem de fer per evangelitzar una gent que sentim enfora de l’Església o a dins l’Església però com a desconnectats?
Jesús, amb el seu actuar ens dóna pistes:
1.Hem d’anar a la plaça del poble, allà on es troba la gent. Allà on la gent hi és per a satisfer les se ves necessitats.
*Al carrer el poble hi va per a desplaçar-se i per passejar-se
*A la feina, per a guanyar-se la vida
*A la família, per acollir i sentir-se acollit
*A Centres culturals, per a formar-se
* ...
2. I hem d’anar, per fer-los anar més endins a partir d’allà on naveguen:
* A partir del carrer: ajudar-los a trobar la direcció del sentit de la vida
* A partir de la feina: ajudar-los a descobrir la tasca que cadascú ha de fer en el seu interior
* A partir de la família: ajudar-los a intuir la necessitat de participar d’una comunitat de fe
* A partir dels Centres culturals, esportius, ajudar-los a sentir la necessitat de participar i formar part de la Parròquia
Els cristians som cridats a estar amb la gent, a fer-nos preguntes i a fer-los preguntes.
Si no som capaços de fer reflexionar el diàleg des de la fe és boni bé impossible.