Seminari, sorpresa, servei... (J. Bosco Faner Bagur, rector del Seminari)
A vegades me demanen si hi ha seminaristes a Menorca. I més de dos, quan els dic que sí, es sorprenen. Per què es sorprendran? Es sorprenen perquè troben estrany que hi hagi joves que avui es plantegin ser capellans? Es sorprenen perquè desconeixen la vida real de les nostres comunitats?... No ho sé. Tot és molt complexa.
La sorpresa, però, és positiva. Tota sorpresa crea inquietud i provoca preguntes. Per açò, just saben que hi ha seminaristes a Menorca, demanen amb expressió admirativa: I quants n’hi ha? La meva resposta no pot ser altra que dir la xifra real: 2 seminaristes estan en el Seminari Major (un a Menorca vivint la seva etapa de pastoral, i, un altre, a Moncada –València-, tres en el Seminari Menor intern de Xàtiva (València), i quatre a Menorca en el que coneixem com a Seminari Menor en Família.
I la conversa continua amb aquell grau de novetat que la fa quasi sempre interessant. I què pensen els pares? I, els seus amics?...
Idò, sí! Jesús segueix cridant a unes persones que, atentes a la realitat que vivim, intueixen que el servei als demés és important, reconeixen que les persones vivim obertes a un sentit transcendent de la vida, desitgen participar en l’educació que ensenya a pensar críticament i que ofereix un camí de maduració en valors, opten per integrar un projecte comú més enllà dels beneficis i desigs personals, més enllà de la veritat subjectiva..., descobreixen les necessitats variades que vivim i volen estar-hi del tot atents, ...
És o no és atraient aquesta manera de ser i de fer davant la vida? Tot depèn. Depèn de l’educació, de la forma de ser de cadascú, d’allò que un aspira. En el fons crec que aquesta opció, viscuda coherentment i amb ganes, és atraient per una gran majoria, encara que no ho manifesti obertament. Quan algú se la planteja, és clar que ha de cercar referents que el moguin positivament en aquesta direcció. Cercant, segur que en trobarà d’altres que no són conseqüents? Però en trobarà molts, moltes persones, homes i dones, que des d’una opció per Jesús, i del tot explícita, entenen que el valor de la vida no està en apropiar-se egoísticament d’ella, sinó en donar-la generosament. I uns ho faran a través d’una vida familiar viscuda sacramentalment; uns altres a través d’una opció política atenta a les necessitats dels més febles; hi ha qui entendrà que s’ha d’abocar al món de l’educació per ajudar a qui vol fer-se respectuós de tot i de tots, íntegre en tot; també alguns s’encaminaran cap a una vida consagrada i/ o sacerdotal.
Celebrant el Dia del Seminari, jo vull tenir present a totes aquelles persones que es dediquen als altres. Són poques? Què va! Són moltíssimes. Són tantes que, el seu testimoni, arrela en el cor dels més joves. Aquests dies he tingut una conversa amb alguns d’ells. Els hi he demanat: Quin és l’ideal de persona que voldríeu aconseguir? He quedat gratament sorprès quan la majoria m’anava dient explícitament: Voldria ser generós! I pensava, els adults ens hem d’espavilar perquè quan aquests joves arribin a una edat madura l’arrel de la generositat dipositada en ells creixi i no desaparegui.
Sols des de la generositat s’entén una vida entregada als altres. S’entén, entre moltes altres opcions, l’opció d’entrar al Seminari i, essent sacerdot, si Déu així ho vol, viure per als altres. A qui consideri als preveres i sigui creient, li deman una pregària perquè siguem fidels i amants totalment de la nostra opció. I a tots els qui valoren una vida d’entrega als altres, els dic que m’afegesc, convençut, a la seva llista.