Diumenge III 26 gener 2014
De l’evangeli d’avui (Mt 4,12-23) veig que d’una experiència difícil en surt una realitat esperançadora. I és que, just quan Jesús va sentir que Joan Baptista havia estat empresonat, carrega piles, se’n va a una regió pagana (la de Zebuló i Neftalí) vora el llac de Galilea i allà dóna acompliment a la profecia d’Isaïes: “El poble que vivia a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix als qui vivien al país tenebrós”.
Jesús, sentint profundament l’empresonament del seu amic Joan, sentint que el poble queda a les fosques d’un gran profeta, es predisposa a prendre la torxa del profeta i a passejar enmig d’un poble incrèdul i indiferent. Jesús opta perquè la flama del sentit del tot no s’apagui.
I és que la flama del sentit de tot, ben explicada i pronunciada, cura! Cura a la gent. Ens cura a tots. Retorna la llum, l’esperança a qui l’han perduda.
-Què passa, si no, quan algú està trist i sent d’un altre: “Que el teu cor s’assereni, no tenguis por, jo estaré al teu costat sempre” (Jn 14)
-O què passa quan algú conscient que ha fet una mala acció i està penedit sent com algú li diu: “Ningú t’ha condemnat, idò, jo tampoc et condemn. Ves-te’n en pau” (Jn 8)
El món avui necessita persones que ajudin a pacificar paraules: hem de dialogar, no discutir barallant-nos! Ens hem de trobar per animar-nos i acompanyar-nos, no per deixar-nos més perduts encara a dins de la nostra soledat.
El món avui necessita persones que ajudin a pacificar actituds: ens hem de tractar respectant-nos, no exigint el que no és exigible.
El món, noltros, tu i jo, necessitam persones que ens ajudin a educar-nos per a la profunditat: qui és educat per adquirir profunditat tractarà als altres sempre com a persones, retornarà la dignitat als més febles i pobres.
Els cristians catòlics hem de dur a terme aquesta tasca, hem de passejar la flama que il·lumina paraules, actituds, educació... “units”, no dividits.
St. Pau avui ens diu (1Co 1,10-13.17): “Us deman que aneu d’acord i que no hi hagi divisions entre voltros; estigueu ben units en una sola manera de pensar i en un sol parer...”
-Hem acabat de viure la setmana per la unitat dels cristians. Preguem perquè hi ha unitat cada dia més entre catòlics, evangelistes, luterans...
-Som membres de diverses parròquies, centres de catequesi, llocs de culte... Preguem perquè hi hagi sempre bona relació i ajuda entre noltros.
- Som cristians i membres d’una família. Preguem també avui perquè hi hagi unitat entre tots. Que les diferències ens enriqueixin i no ens separin.
Sentim amb ganes, amb passió, la crida que ens fa avui Jesús: “Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes!”. Jesús ens crida a animar al món. A donar-li l’Esperit!
De l’evangeli d’avui (Mt 4,12-23) veig que d’una experiència difícil en surt una realitat esperançadora. I és que, just quan Jesús va sentir que Joan Baptista havia estat empresonat, carrega piles, se’n va a una regió pagana (la de Zebuló i Neftalí) vora el llac de Galilea i allà dóna acompliment a la profecia d’Isaïes: “El poble que vivia a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix als qui vivien al país tenebrós”.
Jesús, sentint profundament l’empresonament del seu amic Joan, sentint que el poble queda a les fosques d’un gran profeta, es predisposa a prendre la torxa del profeta i a passejar enmig d’un poble incrèdul i indiferent. Jesús opta perquè la flama del sentit del tot no s’apagui.
I és que la flama del sentit de tot, ben explicada i pronunciada, cura! Cura a la gent. Ens cura a tots. Retorna la llum, l’esperança a qui l’han perduda.
-Què passa, si no, quan algú està trist i sent d’un altre: “Que el teu cor s’assereni, no tenguis por, jo estaré al teu costat sempre” (Jn 14)
-O què passa quan algú conscient que ha fet una mala acció i està penedit sent com algú li diu: “Ningú t’ha condemnat, idò, jo tampoc et condemn. Ves-te’n en pau” (Jn 8)
El món avui necessita persones que ajudin a pacificar paraules: hem de dialogar, no discutir barallant-nos! Ens hem de trobar per animar-nos i acompanyar-nos, no per deixar-nos més perduts encara a dins de la nostra soledat.
El món avui necessita persones que ajudin a pacificar actituds: ens hem de tractar respectant-nos, no exigint el que no és exigible.
El món, noltros, tu i jo, necessitam persones que ens ajudin a educar-nos per a la profunditat: qui és educat per adquirir profunditat tractarà als altres sempre com a persones, retornarà la dignitat als més febles i pobres.
Els cristians catòlics hem de dur a terme aquesta tasca, hem de passejar la flama que il·lumina paraules, actituds, educació... “units”, no dividits.
St. Pau avui ens diu (1Co 1,10-13.17): “Us deman que aneu d’acord i que no hi hagi divisions entre voltros; estigueu ben units en una sola manera de pensar i en un sol parer...”
-Hem acabat de viure la setmana per la unitat dels cristians. Preguem perquè hi ha unitat cada dia més entre catòlics, evangelistes, luterans...
-Som membres de diverses parròquies, centres de catequesi, llocs de culte... Preguem perquè hi hagi sempre bona relació i ajuda entre noltros.
- Som cristians i membres d’una família. Preguem també avui perquè hi hagi unitat entre tots. Que les diferències ens enriqueixin i no ens separin.
Sentim amb ganes, amb passió, la crida que ens fa avui Jesús: “Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes!”. Jesús ens crida a animar al món. A donar-li l’Esperit!