Diumenge II després de Nadal, 5-I-2014 Mentre anava prestant atenció als textos d’avui, he trobat el seu sentit partint de la carta de st. Pau als cristians d’Èfes.
Sant Pau beneeix a Déu, Pare de Jesucrist. Per què? Per una sèrie de raons per a ell molt importants i que viu aquesta comunitat d’Èfes.
Com era Efes? I per què alaba tant als primers cristians efesis?
-Efes, situada a prop del Mar Egeu, era la gran metrópoli de l’Àsia Menor. Pel seu port, juntament amb el d’Alexandria i el de l’Antioquia de Síria, passava el comerç del mediterrani oriental. Efes era un centre comercial, religiós i cultural molt important. La desca de la fertilitat (anomenada Artemis pels grecs i Diana pels romans) centralitzava la vida religiosa de la ciutat.
-L’estança de Pau en aquesta ciutat va durar més de dos anys (54-56 d.C.). Pau es presenta lluitant contra el paganisme i creant una comunitat de cristians.
Enmig d’aquesta ambient pagà i comercial, Pau alaba als primers cristians d’Efes. Per què?:
-Perquè Déu els ha beneït en tota classe de benediccions espirituals. I quines accentua:
a) Déu els ha elegit. Sentir-se elegits per Déu per portar a terme la seva obra ha de ser sempre un motiu de donar gràcies a Déu. I pensava: Sentim de ver, els cristians, i donam gràcies a Déu perquè ens ha elegit per a ser cristians: pares, educadors, ciutadans... cristians? Reconeixem que aquesta elecció vol dir, com diu el Papa Francesc constantment, que l’obra de la nostra evangelització ha de ser intensa i extensa: del tot i arreu?
b) Déu els ha elegit (ens ha elegit), els diu, perquè siguin sants. Què vol dir ser sants? Ser irreprensibles als ulls de Déu. Els qui pel baptisme hem estat elegits, batiats, no ho hem estat per qualsevol raó. Ni manco per raons lleugeres. Som elegits per arribar aconseguir en la nostra vida metes altes: Una paternitat del tot responsable (santa), un sacerdoci del tot responsable (sant), una ciutadania del tot responsable (santa), ...
c) I si som elegits per ser sants, ho som perquè visquem una identitat que no hem de perdre de vista mai: som fills de Déu. I açò ens fa pensar que hem de ser agraïts a Déu constantment. Perquè som fills de Déu, és constant l’atenció que Déu ens dóna: el món que ha creat per noltros, Jesús que s’ha encarnat per noltros.... Tots som éssers amb un sentit central. Tot gira al nostre entorn. Les nostres persones han de ser conscients de la seva condició de fills de Déu.
d) I st. Pau els dóna gràcies perquè (cristians conscients d’Efes com són) viuen la fe en Jesús i estimen tots els fidels. Els dóna gràcies perquè cuiden la seva fe. Segur que es reuneixen per conèixer més i més la Sda. Escriptura; segur que preguen; segur que posen en mans de Déu la seva vida... Els dóna gràcies perquè estimen els fidels, els nous batiats, els qui van a catequesi... Els dóna gràcies perquè cuiden la comunitat cristiana.
e) I st. Pau prega perquè Déu els concedeixi els don espirituals d’una comprensió “profunda” i de la seva “revelació”. Perquè coneguin de veritat qui és Ell, a quina esperança són cridats, quina heretat els té reservada.
Si captam el sentit d’aquesta carta de Pau entendrem perfectament la primera lectura de Jesús, fill de Sira: “La Saviesa, la profunditat, la revelació de Déu és allò màxim. Qui es fa en la Saviesa, és fa en la revelació de Déu. En tot té una mirada profunda, una visió que fuig de tota superficialitat.
La Saviesa ha vingut, ens diu l’evangeli, per fer estada entre noltros gràcies a Jesucrist.
Som cridats a viure amb Saviesa i des de la Saviesa. Hem de conèixer Jesucrist. Hem de seguir la seva Paraula. Qui ho fa, viu d’acord amb el sentit d’ell mateix i amb el sentit que té tot allò que ha estat creat. Qui ho fa, aconsegueix la coherència de tot.