Diumenge II 19-gener-2014
El Baptisme de Jesús en el Jordà va ser com el punt d’arrencada de la seva missió pública. És en aquest moment quan Joan Baptista reconeix Jesús com a Fill de Déu a partir de dues característiques:
1. És algú que està totalment ple de l’Esperit Sant.
2. És algú que pren damunt seu el pecat de la humanitat. És algú que es fa solidari de totes les nostres xacres i ens ensenya, amb la seva vida, un camí d’alliberament.
El Papa ens repeteix una i altra vegada que els cristians, els batiats, hem de sentir profundament l’Esperit Sant que habita en el nostre interior i hem de ser portadors de l’evangeli de Jesús amb entusiasme. El Papa ens diu amb fermesa:
1. Prou de complexes enmig d’una societat que viu davant la vida opcions diferents.
2. Prou de posar cara de “pomes agres” davant una societat que ens exigeix ser conseqüents amb la nostra fe: “Som cridats a ser sants com Déu és sant!” (Mt 5,48)
Les lectures d’avui ens recorden que som un grup, una comunitat cridada a ser “testimonis de Jesús!”:
1. A sentir, com ell, que l’Esperit Sant ens habita.
2. A ser solidaris, i a mostrar el camí de Jesús per fer de la nostra societat una societat feliç.
Crec que el llibre d’Isaïes (49, 3.5-6), primera lectura: ens dóna pautes per aconseguir ser testimonis de Jesús. Ell ens diu:
1. Recordau que el Senyor us ha format des del si de la mare. No hem vingut a la vida per noltros mateixos. Vivim perquè Déu vol. Si la vida és fruit de l’amor de Déu, el nostre viure ha de projectar aquest projecte d’amor, arreu.
2. El Senyor us ha format per fer tornar a Déu el poble d’Israel, la societat actual. La nostra missió és clara: Déu s’ha de fer present entre noltros. S’hi ha de fer present la seva Paraula, la seva voluntat. Hem de conèixer Déu, hem de conèixer la seva Paraula i voluntat. Els testimonis de Déu ens hem de fer en Déu!
3. La crida de Jesús ens ha de fer sentir honorats. Haver estat cridats, batiats, ha de ser motiu d’una acció de gràcies molt sincera. La nostra pretensió no pot ser fer i a ser com els altres fan i són. Ha de ser: fer i ser com Déu vol!. La felicitat no ens vindrà de pretendre ser, per complex, com els altres són, sinó de voler ser tal com Déu ens vol. I açò vol personalitat, res de complexes.
El salm 39, fruit de la pregària de qui es fa amic de Déu, resa: “Aquí en teniu, Déu meu, vull fer la vostra voluntat”. I aquesta ha de ser avui també la nostra pregària.
1. Déu ha de poder comptar amb noltros per alliberar, fer feliços, a tots els qui ho necessiten. Hi sols ho aconseguirem si, gràcies a l’Esperit que habita en noltros, noltros som persones i cristians “feliços”.
2. Noltros ens hem de demanar cada dia: “I Déu que vol avui de mi”. Fer el que Déu vol, vat aquí el secret de la felicitat personal i social.