Crist Rei. 24 novembre 2013
Avui hem de tenir present varies realitats.
1. Clausuram l’Any de la Fe. I hem de ratificar una opció: enfortir la nostra fe davant de tanta fredor i indiferència religiosa. El Papa va dir als catequistes a Roma:
- “Tinguem, primer de tot, familiaritat amb Jesús. Preguem a hora i a deshora. Sense pregària, sense diàleg amb Jesús, no aconseguirem familiaritat amb Ell. Ens hem de convertir en persones orants. Tot ens parla d’Ell i en tot i per tot l’hem de tenir present: en els altres, sortint al carrer, a la feina... A l’interior de noltros mateixos.
- Després, imitem-lo en sortir de si cap a l’altre, donant testimoni d’Ell. El Papa ens remarca que hem de donar testimoni al nostre entorn més immediat: família, amics... I és que el testimoni ha de ser en noltros “espontani”. I l’espontaneïtat no entén de complexos, covardies, pors... i manco entre els més propers.
- No tenir por d’anar amb ell a les perifèries, sortint dels propis esquemes per amor de qui viu sense la llum de la fe. Però el Papa ens demana més. Ens demana ser conscients del missatge que tenim i vivim: “La bona Nova de l’evangeli” “la bona nova del Regne de Déu”. Si ho som, hem de dur aquesta bona notícia fins i tot allà on, espontàniament, ens costarà perquè... Per moltes raons: estan enfora de l’Església, no hi creuen, no hi volen creure, no n’han sentit parlar mai de Déu, ningú els ha dit que tenen la mateixa dignitat que els altres...
2. Per açò, hi aquí ve la segona realitat d’avui ha tenir present: El Regne de Déu. Un Regne molt diferent dels regnes, repúbliques, governants, en les quals vivim.
- Com veiem als qui governen regnes o repúbliques? L’evangeli ens ho diu implícitament. A) Els soldats, veient a la creu Jesús, li diuen: “Si ets el rei dels jueus, salva’t a tu mateix!” Sembla ser normal per a molts pensar que no pocs dels qui avui governen països el que pretenen no és altra cosa que salvar-se a ells mateixos. B) El criminal penjat a la creu també li retreia: “No ets tu el Messies? Salva’t a tu mateix!”. El poble considera, és així, que no pocs governants, abans, ara i sempre, el que pretenen és salvar-se a ells mateixos.
- El Regne de Déu no té res a veure en l’estil d’alguns dels nostres regnes o repúbliques! Per servir als altres, per estar atent als altres, el Rei del regne de Déu mor a la creu. I a les portes de tornar entrar al seu Regne, convida entrar-hi amb ell al criminal que, demanant perdó, està com ell a la creu.
- El Regne de Déu és “autenticitat” “solidaritat amb els altres”. D’ell hi participaran un dia totalment aquells que avui, per ajudar, són insultats, marginats...
3. I la tercera realitat: Celebram el Dia de la Catequesi. Avui recordam que sense catequesi no rebem formació i difícilment “celebram la fe”. La catequesi d’infants, de joves i d’adults és, avui, quasi bé imprescindible! Valorem-la!
- La catequesi en família (Pares sempre els primers i els constants catequistes dels fills) és del tot necessària.
- Els catequistes, com ajuda als pares i com a substituts de pares no massa religiosos, avui són molt importants quan l’entorn silencia la religió.