Homilia del diumenge 10 novembre 2013 XXXIIc:
1. Seguint el calendari diocesà, adonem-nos avui de la importància de la vocació sacerdotal i religiosa. En tost de fer, com altres anys, una pregària fora de l’àmbit de l’eucaristia, enguany ho fem en el cor mateix de l’eucaristia. A tots ens convé prendre consciència de la importància d’incentivar, educar, promoure les vocacions sacerdotals i religioses.
Aquesta tasca no és només dels capellans, també ho és, i molt, de les famílies. Vivim la fe? Animam al servei als altres com a vocació? Xerram bé de l’església tot i que reconeixem els defectes no sols dels capellans sinó de tots?
Què esperam, sobretot dels capellans?
2. El Concili (P.O. n. 24) ens diu: “És justificat que el poble de Déu esperi dels sacerdots la paraula del Déu vivent. Essent col·laboradors dels bisbes, els preveres tenen el deure primari de proclamar a tothom l’Evangeli de Déu: “Anau a tot el món i predicau...” (Mc 16,15).
I ja ho sabem, per a predicar l’evangeli de Jesús es necessiti “estar amb Jesús”. Dels capellans heu d’esperar que preguin. Pregau també en família per a ser portadors i testimonis de l’evangeli de Jesús.
3. Als preveres se’ls demana “talla creient”. Talla creient com aquell germà, un dels set de la primera lectura d’avui (2Mc. 7,1-2.9-14) que parlant en nom de tots, confessa: “Estem disposats a morir abans de violar les lleis dels nostres avantpassats” “Val més morir a mans dels homes quan s’espera que Déu ens ressuscitarà tal com ha promès”. Entre nosaltres, aquests dies, tenim present, també, el beat Joan Huguet que, parlant en nom de tots els qui fomam l’Església, diu des del seu testimoni: “Estem disposats a entregar la vida abans que violar l’esperit de l’evangeli”. I, ja ho sabem, la vida es pot entregar de moltes maneres.
Us convid a que, qui pugui, vagi a veure la pel·lícula “El Dios prohibido”. Dimarts i dimecres (díes 12 i 13), a les 20,30h. Cine Canal Salt Ciutadella.
4. St. Pau (2Te, 2-16-3.5) demana a la comunitat de Tessalònica que preguin per ell, preguin per tots aquells “que difonen la Paraula de Déu” a fi de que sigui acollida i glorificada enmig de tots. Avui tindrem present a les nostres pregàries els capellans, els religiosos i religioses, i entre ells especialment als qui més coneixem, perquè no es cansin mai de predicar la Paraula de Déu amb el seu testimoni de fe, de senzillesa, d’austeritat, de compromís... Testimoni, també, amb les seves paraules! Paraules sortides de la seva pregària diària, de la seva relació amb Déu. La pregària que viuen els capellans dóna riquesa i credibilitat a les seves paraules.
5. Els capellans i els religiosos i religioses, amb la seva vida de castedat, fan creïble la resurrecció. La castedat dels capellans i dels religiosos i religioses, ens assenyala que val la pena viure totalment per Déu! Algú ha dit que després del martiri, la castedat és alta prova de credibilitat del poble de Déu en la resurrecció. Ja ho diu, també, l’evangeli d’avui (Lc 20, 27-38): “Els qui viuen en aquest món es casen, però els qui seran trobats dignes de tenir part en la resurrecció dels morts no prendran espòs ni esposa”.
6. Acollint la Paraula de Déu, preguem pels capellans, pels seminaristes, pels religiosos i religioses. Per tots aquells que Déu crida a consagrar-Li la seva vida. I preguem perquè les famílies siguin responsables i promotores de vocacions sacerdotals.