Homilia del Diumenge 17 novembre 2013 XXXIII/C
Som en el penúltim diumenge de l’any litúrgic. Diumenge que ve “Crist Rei”.
Les lectures d’avui no són una crida a la por, al pessimisme, al fracàs. Tot al contrari. En un temps en què els cristians eren detinguts i perseguits, “acusats de portar el meu nom” (diu l’evangeli), era necessari tenir present la passió i la resurrecció de Jesús per a no perdre l’esperança. “Per vosaltres sortirà el sol de la felicitat” (Ha dit la lectura de Malaquies)
Qui són aquests “per a vosaltres?”. Els qui davant les proves i les dificultats es mantenen fidels, constants. Avui podríem dir:
- Els qui afirmen Déu en ambients on ningú en parla d’Ell
- Els qui enmig de mancances no perden el sentit de la solidaritat
- Els qui fan opcions a favor dels altres
- Els qui són pacífics, justs, humils...
En aquests hi ha el futur. No cerquem en ningú més el futur que ens salva. El salm diu que fins i tot la natura recull la victòria futura dels qui han obrat el bé: “bramula el mar amb tot el que s’hi mou, els rius aplaudeixen i aclamen les muntanyes”.
El sentit de la història no és allò que segons èpoques i interessos de segons qui es posa de moda. El sentit de la història no el descobreixen aquells que sempre ens diuen “que hem d’estar al dia!” El sentit de la història el viuen els qui tenen una mirada interior i llegeixen el sentit de tot a la seva consciència. A la reflexió desinteressada que són capaços de fer a l’interior d’ells mateixos.
Revisem la nostra vida, la nostra família, els nostres interessos... Revisem la vida de la nostra Parròquia... Revisem com vivim la nostra fe... Adonem-nos si som o no som persones i parròquies que eduquen pel futur.
Per tant hem de saber relativitzar crítiques que ens provenen de part d’aquells que sols els interessa anar a la moda. D’aquells que ens diuen: els capellans si no es casen, no estan al dia! Si l’Església no admet l’avortament no està al dia!... Deixem de banda totes aquestes converses que no ens duen a una església més evangèlica i més de futur.
Parlem i revisem què fem i què hem de fer a favor dels qui pateixen, a favor dels emigrants, a favor dels més pobres, a favor d’una major espiritualitat... Açò té futur!
Si el futur està en Déu, i hi està, sols ens ha d’interessar allò que a Déu li interessa: que sapiguem construir un món de germans, una família ben avinguda, una persona amb més preocupació per l’interior que per l’exterior. “Alguns parlaven del temple fent notar les seves pedres precioses”. I Jesús els va dir: “No quedarà pedra sobre pedra!”.
Preguem en aquesta Eucaristia per a ser tal com Déu vol i no com vol la moda d’avui.