Diumenge XXIX/C - 20 octubre 2013
DOMUND
La pregunta que fa Jesús al final de l’evangeli d’avui és inquietant. A vegades algú pot pensar que vivim un temps que sembla que la fe de molts s’afluixa. Que la fe es va convertint en alguna cosa marginal, i per alguns: fins i tot estranya: “Encara vas a Missa? Encara creus? Encara et cases? Encara portes els fills a catequesi? Etc.
Jesús no demana “si quan torni a la terra trobarà fe”, sinó: “si trobarà la fe que ell demana tenir”.
A Jesús no li preocupen les estadístiques, i al Papa, ho ha dit ell aquests dies, tampoc. Per a Jesús no són importants aquelles estadístiques que parlen del tant per cent dels qui van a missa, del tant per cent que es declara creient, del tant per cent que es casa per l’Església o batia... La pregunta de Jesús es refereix sobretot a la qualitat d’aquesta fe.
Jesús demana si quan ell torni trobarà persones que de ver “confiïn en Déu sempre i en qualsevol circumstància”.
¿Trobarà persones a l’estil de Moisès, primera lectura, que preguin amb confiança per a ser fidels a la missió que Déu espera d’ells?
¿Trobarà persones, seguint la segona lectura, que escolten la Paraula de Déu seriosament i des d’ella es corregeixen i s’eduquen?. Persones que proclamen la Paraula de Déu, a hora i a deshora, esperant amb tota paciència que la gent en faci cas d’ella, perquè només en ella “s’hi troba el sentit de tot”?.
¿Trobarà persones, tenint present l’evangeli, que confiant que els valors més humans no s’han perdut, insisteixen i tornen a insistir sense cansar-se fins haver aconseguit justícia, com aquella viuda davant el jutge?
Jo hi he pensat. I no m’ha costat gens trobar persones que manifesten viure una fe com la que Jesús demana. Entre d’altres:
-Aquella persona gran que patint vàries amputacions ha vingut fa pocs dies a la Parròquia per donar gràcies a Déu per tot el que la vida li ha concedit: felicitat matrimonial, salut fins una edat avançada.
-Aquell altre que, detectada una infermetat greu, ha volgut rebre la Unció i posar-se en mans de Déu sense fer cap queixa.
- També aquella altra parella que no ha pogut tenir fills i ha fet el compromís de servir a l’Església i als altres incondicionalment fins el final de la seva vida.
- Així com també aquella mare que lluita i prega perquè el seu fill es recuperi d’una situació gens simpàtica que viu.
Si ara tots poguéssim conversar segur que assenyalaríem molts d’altres exemples.
-Assenyalaríem tants de missioners i missioneres, a milers, que deixen la seva terra, cultura, llengua... perquè entenen que atendre als pobres de la terra és primer que atendre fins i tot a la seva cultura o identitat com a poble.
- Assenyalaríem tants d’altres que van a un país pobre i allà exerceixen la seva professió convertida en vocació: metges, mestres...
- Indicaríem, també, aquells que d’entre noltros, i sempre empesos de la seva fe i de l’amor cap als altres que aquesta fe reclama (Déu és Amor), es dediquen a fer catequesi, club de joves, visita malalts, càritas.... cultura, política...
Quan torni, Jesús trobarà fe a la terra? Trobarà aquesta fe fonamentada en la plena confiança en Déu? Jo diria que sí. Ho visc cada dia.
Cada dia visc el lema de la Campanya d’enguany: Fe + Caritat = Missió. La fe en el Déu Amor, Fe que engendra amor, no pot ser altra cosa que una crida a entregar-se als altres en nom de Déu.