Text de l'Evangeli (Lc 13,22-30): En aquell temps, [Jesús] anava per les ciutats i pobles, ensenyant i fent camí cap a Jerusalem. I un li va demanar: «Senyor, ¿són pocs els qui se salven?». I ell els digué: «Esforceu-vos a entrar per la porta estreta, perquè us dic que molts tractaran d’entrar i no podran. I quan s’aixequi l’amo de la casa i tanqui la porta, començareu de fora estant a trucar a la porta, dient: “Senyor, obre’ns”, i, responent, us dirà: “No sé d’on sou”. Llavors començareu a dir: “Hem menjat i hem begut amb tu, i has ensenyat en les nostres places”; i dirà, parlant amb vosaltres: “No sé d’on sou; aparteu-vos de mi tots els qui obreu la iniquitat”. Allí serà el plor i el cruixir de dents, quan veureu Abraham i Isaac i Jacob, i tots els profetes en el regne de Déu, mentre que vosaltres sou trets a fora. I vindran d’orient i d’occident, i del nord i del sud, i s’asseuran en el regne de Déu. I mireu que n’hi ha d’últims que seran primers, i n’hi ha de primers que seran últims».
La majoria de les persones mos plantejam a un moment o a un altre preguntes que mos són fonamentals i mos recorda el Concili Vaticà II (Gaudium et spes, 10): Qui som? ¿Quins és el sentit del dolor, del mal, de la mort, que a pesar de tants progressos, encara subsisteixen? ¿Què hi ha després d’aquesta vida temporal?
Al llarg de la història, gent de qualsevol raça o cultura ha cercat la resposta a aquestes preguntes. El Concili Vaticà dona una resposta des de la fe: Qui ens pot respondre a totes aquestes preguntes és Jesucrist.
El sentit de la nostra vida, el nostre futur, no té res a veure en un fons fosc. Tot al contrari. Té a veure únicament en Jesucrist. I Jesucrist ens diu que el nostre present i futur només té sentit si el vivim i si l’esperem en comunió amb Déu.
Però no és suficient “saber” la resposta. El que importa és interioritzar-la a fi de que, aquesta resposta, sigui el motor de la nostra vida.
Així, responem: D’on venim?: de l’amor creador de Déu. Cap on anem? Cap a la comunió amb Déu. Què hem de fer? El que Ell espera de cadascú.
Per açò, el que Déu espera de cadascú és que no triem la porta gran, fàcil, còmode, per a viure, sinó la porta “estreta”. I triar la porta “estreta” no és tan sols obeir i viure els manaments, o assistir a reunions o celebracions. Més bé és integrar els seus criteris, actituds i valors. Per exemple: intentar estimar tothom valorant la seva part positiva; viure una disposició personal per fer les paus amb els enemics; perdonar si importa setanta vegades set; carregar amb la creu, amb el servei de cap als altres, cada dia; etc etc. Qui no viu amb aquest estil ha de sentir aquestes paraules d’avui: “No podeu entrar en comunió amb Déu, no sé qui sou”.
La Paraula de Déu té també avui, i directament, una intenció de corregir-nos com ens ensenya la carta als hebreus, segona lectura: “Fill meu, no desestimis la correcció que ve de Déu, no et cansis quan ell et reprèn, perquè el Senyor reprès aquells que estima, aquells que ell prefereix”.
Escoltar paraules que ens fan obrir els ulls i que mos demanen correcció, la carta als hebreus també diu, que a l’inici no porten alegria, sinó tristesa, però més tard, els qui han passat per aquest entrenament, en cullen en pau una vida honrada.
Entrar per la porta estreta, mos demana serietat, compromís, ganes de madurar, de ser millors. Ens demana no pactar amb la comoditat, amb la indiferència, amb la manca de reflexió i de rectificació d’actituds. Per açò avui és bo demanar-nos:
-¿Intent cercar respostes a les preguntes més fonamentals de la nostra vida?
- ¿M’interessa de ver entrar per la porta estreta o m’estim més viure despreocupat i indiferent?
- ¿M’interessa de ver descobrir que és el que he de rectificar i intensificar o crec que tot açò són rotllos que no m’interessen?
Eduquem-nos i siguem una comunitat educativa. Eduquem als infants, als joves. No renunciem al que som: “Hem rebut valors, ensenyances, que hem de transmetre”. Ningú és perfecte. Però que bé si desitjam millorar. Visquem compromisos a favor dels altres: catequesi, monitors des club, neteja de la parròquia, compromís cultural, polític, familiar, ....