Text de l'Evangeli (Lc 12,13-21): En aquell temps, un de la gent digué a Jesús: «Mestre, digues al meu germà que parteixi amb mi l’herència». I ell li digué: «Home, qui m’ha constituït jutge o partidor sobre vosaltres?». I els digué: «Mireu, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè ni que algú estigui en l’abundància, la seva vida no depèn dels béns que posseeix». I els proposà una paràbola, dient: «Hi havia un home ric, els camps del qual produïren grans fruits. I pensava dintre d’ell, així: “Què faré, ja que no tinc on aplegar els meus fruits?”. I digué: “Això faré: destruiré els meus graners i n’edificaré de més grans, i allí aplegaré el meu blat i tots els meus béns. I diré a la meva ànima: Ànima, tens molts béns preparats per a molts anys: descansa, menja, beu, banqueteja”. I li digué Déu: “Insensat! Aquesta nit et demanaran la teva ànima; i les coses que vas preparar, de qui seran?”. Així és el qui atresora per a ell i no és ric per a Déu».
La Paraula de Déu sempre ens guia. Diumenge passat la Paraula de Déu ens recordava la importància de la pregària; diumenge pròxim ens recordarà la importància de “vigilar”, i avui ens recorda que no hem de viure lligats a les riqueses, a tenir i tenir.
L’evangeli d’avui mos presenta la discussió entre dos germans a causa de l’herència que han rebut -cosa que també passa avui- i demanen a Jesús que sigui entre ells jutge o mediador. I Jesús els respon que han de ser ells mateixos que han de vigilar i guardar-se de tota ambició de “posseir”. Ja que posseir, per damunt de compartir i estimar, no té sentit absolutament.
Certament hi ha ambicions a la vida que són legítimes: tenir feina, un sou digne, una casa confortable, un pla de pensions, poder ajudar als fills, tenir ganes de col·laborar amb alguna entitat, ... Tot açò són ambicions pensant en una vida digna i en els altres. Però hi ha altres ambicions que mos enceguen, que mos fan perdre el que és important.
Hi ha qui, de tant que vol assegurar la seva vida, acaba no vivint perquè perd el sentit que té la vida. És el que deia santa Teresa de Calcuta: “Hi ha dues maneres de ser pobres: No tenir res i tenir només doblers”
Per poder viure una vida digne, se mos diu avui, no és suficient tenir alguns euros, hem de descobrir i viure altres valors: la fe, la solidaritat, l’amor, l’humor...
Sempre record, sempre m’ha quedat gravat el que em va dir una persona més o manco rica, morint: “Que m’importa en aquestes hores accentuar que he estat ric, el que m’importa és respondre positivament si he estimat, i reconec que no he estimat prou”.
Per açò, tinguem present la pregària del salm 89: “Ensenyau-nos a comptar els nostres dies per adquirir la saviesa del cor ja que som com un somni, com l’herba que treu florida al matí, i al vespre es marceix i s’asseca”.
La vida en sentit no depèn dels béns. Viure sols “per tenir” ens deshumanitza. No ens fa tenir present ni els altres ni a noltros mateixos.
No ens fa tenir present als altres -com veiem tantes vegades a causa de guerres i desavinències- i no ens fa tenir present la nostra felicitat personal perquè tornam egoistes perdent el sentit de l’amor.
Aprofitem aquest temps de vacances per alguns i per altres temps de sortides i trobades, per aprofitar-lo també per fer pregària, per llegir un llibre, per a viure una convivència més relaxada amb la família, amb els amics...