Text de l'Evangeli (Lc 12,49-53): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Foc he vingut a calar a la terra, i què vull sinó que s’abrandi! Amb un baptisme haig de ser batejat, i com em sento urgit fins que no es compleixi! ¿Penseu que he vingut a portar pau a la terra? No, us dic, sinó la divisió. Perquè, a partir d’ara, estaran cinc en una casa dividits: tres contra dos i dos contra tres. Es dividiran el pare contra el fill i el fill contra el pare, la mare contra la filla i la filla contra la mare, la sogra contra la seva nora i la nora contra la sogra».
Avui, i d’una manera molt clara, Jesús ens convida a calar foc a la terra. I hem d’entendre què vol dir? Vol dir que ens hem de mobilitzar. Sant Gaietà deia: “Jesús crida i noltros quedam passius”.
Quan Jesús diu que ha vingut a calar foc a la terra, no vol dir que no siguem pacífics, misericordiosos, justs... Vol dir que no siguem mediocres, indiferents. Els cristians, els batiats, no podem escollir la tranquil·litat, no podem fugir dels problemes personals, familiars, socials, culturals, polítics; no podem deixar de defensar el que és propi dels valors evangèlics i fer callar les veus que sols proclamen valors mundans.
Si la nostra presència no cala foc, si no encén cors, ens convertim amb persones i comunitats sense força, sense somnis grans.
El foc que Jesús vol que cremi és el de l’amor apassionat per Déu. No basta ser simplement un bon cristià, hem de ser cristians que promoguin missatges, actituds diferents a aquelles que avui qualificam com de “passotes!”. Jesús, l’Església necessita cristians apassionats.
El Papa Francesc en l’exhortació apostòlica als joves, “Christus vivit 132”, diu: “Cercau ser apassionats, deixau-vos apassionar per Déu. És a dir, enamorau-vos d’Ell”.
N’estic convençut que entre tots podríem posar exemples de persones que viuen, i cada dia més, enamorats de Jesús i dels seus valors.
-S’altre dia beneïa una casa al mateix dia que l’estrenaven, perquè no la volien estrenar sense viure la benedicció de Déu. Sense sentir, per exemple, aquestes paraules: “Procurau que aquesta nova casa sigui una foganya de caritat. Qui hi entri experimenti l’alegria de tenir-te com a hoste, qui en surti, surti sempre amb la teva companyia”. Que bé si tinguéssim aquesta passió de beneir la nostra casa perquè sigui ella cau d’amor i no de conflictes o indiferències.
-S’altre dia, també, compartia taula amb una família que m’estaven edificant pel seu amor entre ells i per la seva entrega en el món escolar i a favor de no pocs que passen necessitat. Algú d’ells em deia que, abans de començar ses tasques de cada dia, sempre feia mitja hora de pregària.
-S’altre dia també alguna persona m’insistia: com a cristians preguem per la pau. No pot ser que no tinguem present el que pateixen actualment els de Palestina, els de Ucraïna, els de Síria... No podem viure tranquils sense, almanco resar a favor de la pau i essent sembradors de pau en el nostre entorn.
Siguem persones de missatge, no visquem desanimats. Tinguem gana de transmetre valors. Eduquem a favor dels valors evangèlics. Fem-ho amb passió.
Eduquem, eduquem.
-Eduquem als monitors des club i campament perquè visquin valors evangèlics i els transmetin
- Eduquem a pares i infants i joves de catequesi en valors. No es tracta d’apuntar-se i venir a catequesi. Es tracta de viure-la i viure sa fe.
- Eduquem fills i nets, no basta tenir casa, feina, i una taula per a compartir. Hem d’omplir cors i ments de valors.
I pensem que els valors de l’evangeli no són compatibles amb els valors mundans. Visquem amb passió sa fe.