Homilia diumenge 22 de juny 2025

 

Solemnitat del Cos i de la Sang de Crist (C)

Text de l'Evangeli (Lc 9,11b-17): Un dia, Jesús parlava del Regne de Déu i guaria els qui en tenien necessitat. El dia començava a declinar, i els Dotze s'acostaren a dir-li: «Acomiada la gent, i que vagin als pobles i a les cases del voltant per trobar allotjament i menjar. Aquí som en un lloc despoblat». Però Jesús els digué: «Doneu-los menjar vosaltres mateixos». Ells respongueren: «Només tenim cinc pans i dos peixos; si de cas hauríem d'anar nosaltres mateixos a comprar menjar per a tota aquesta gentada».

Hi havia, en efecte, uns cinc mil homes. Llavors Jesús digué als seus deixebles: «Feu-los seure en grups de cinquanta». Ells ho van fer així, i tothom s'assegué. Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i en donava als deixebles perquè els servissin a la gent. Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir dotze cistelles dels bocins de pa que havien sobrat.

 

HOMILIA

 

 

SOM L’AMOR QUE REBEM I QUE OFERIM 

 

Tot i que la Solemnitat del Cos i de la Sang de Crist la celebrarem pròpiament dia 22, data amb la qual festejarem enguany a Ciutadella es Dia des Bé, dia 15, diumenge proper, viurem la Processó del “Corpus”.

 
    Què tenim present en aquesta celebració? Tenim present senzillament que som l’amor que rebem i l’amor que oferim. Som persones que dignificam el nostre ésser personal quan estimam i mos deixam estimar. Tot allò altre és secundari. Prou bé ens aniria si no ens costés entendre que som segons l’amor que donam i rebem, i no segons els èxits, els títols, el poder, la riquesa... que aconseguim.

 
    Deixau-me dir avui que l’amor que tots som cridats a viure, els cristians ho experimentam en el pa i en el vi de l’Eucaristia, o sia, en l’entrega a favor dels altres que fa Jesús. Una entrega, una donació total. Per açò, els cristians creiem que Jesús és Déu. Ell és l’amor “total”. L’amor viscut i entregat “del tot” i a favor “de tots”. Així, creiem que com més sigui el nostre amor “regalat i rebut”, més serem semblants a Déu. I com manco amor rebem i donem, manco semblants a Déu serem. I ser manco semblants a Déu vol dir, per a nosaltres, construir una vida personal i social al marge de l’amor. I al marge de l’amor, el bon viure i el bell conviure no són possibles.

 
    Per a nosaltres, celebrar el Cos i de la Sang de Crist ens és super-necessari.  Avui hi ha massa estès “l’individualisme”, el no pensar amb els altres, el no regalar amor. Una de les proves del nostre individualisme actual és que ens costa molt, a molts: el gest de saludar-nos, el compromís de no rompre lligams familiars, pacificar conflictes, guerres i violències, respectar idees i creences d’altres,...

    Crec que la celebració del Corpus, Dia de la Caritat, ens ha d’ajudar a  despertar les ganes de construir una societat, una família, un poble millor. Tots som fràgils i vulnerables. Tan la història personal com la història dels pobles, ens ho assenyalen constantment. 

Sols tenint present els sants que celebram aquests dies ens adonem com:

-Sant Efrem (s. IV), reconeix i valora la presència de la dona en la litúrgia de l’Església.
-El Beat Joan Domínici (S. XIV-XV), participa activament en el final del cisma d’Occident, quan el el 1417 és elegit Papa Martí V, dimitint Gregori XII i Joan XXIII, i és destituÏt Benet XIII.
-Santa Maria Rosa Molas (s.XIX), va viure conforme a les paraules de Terenci, autor llatí del segle II a.C.: “Som una persona, res que afecti a les persones m’és aliè”.
-Santa Maria Miquela (s. XIX),  vivint l’Eucaristia repetia: “La vocació a servir als altres, és la “perla” de la vida d’un cristià”.
-Santa Lutgarda (s. XII-XIII), tot i que feia hores davant l’Eucaristia,  tenia clar que si la cridaven a fer un servei, l’havia de fer amb ganes i rapidesa.

Sempre hi ha temps difícils. Sant Pau ja diu a la segona carta a Timoteu: “Vindran temps difícils. HI haurà homes egoistes, amics del diner, vanitosos, orgullosos, difamadors, desagraïts, venjatius... (3,1-5). I també santa Teresa va ser testimoni d’una Església en decadència. Ella repetia: “Vivimos tiempos difíciles, tiempos recios”.

 
A la trobada europea de joves que es va celebrar a Àvila, amb motiu del V Centenari de santa Teresa, unint dues idees típicament teresianes, s’adoptà aquest lema: “En tiempos recios, amigos Fuertes de Dios”.

 
Celebrant el Corpus, en tota ocasió siguem referents del Déu amor.

homilia diumenge 15 de juny 2025

 

La Santíssima Trinitat (C)

Text de l'Evangeli (Jn 16,12-15): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara us serien una càrrega massa pesada. Quan vingui l'Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera. Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que senti dir i us anunciarà l'esdevenidor. Ell em glorificarà, perquè allò que us anunciarà, ho haurà rebut de mi. Tot el que és del Pare és meu; per això he dit: ‘Allò que us anunciarà, ho rep de mi’».

HOMILIA

 

  

La Festa de la Trinitat ens parla de la vida íntima de Déu. I de la Trinitat ens hi parla Jesús. Sense ell res sabríem sobre Déu amb certesa. Gràcies a ell sabem aspectes de Déu, però com ens diu Jesús a l’evangeli d’avui: “Encara tinc moltes coses per dir-vos sobre Déu, però l’Esperit, pas a pas, us guiarà cap el coneixement de la veritat sencera”. 

            Adonem-nos com la nostra vida cristiana sempre té present la Trinitat. Començam el dia... invocant el nom de Déu Pare, Fill... Les celebracions litúrgiques les començam i acabam en el nom del Pare... 

Les grans veritats, com la Trinitat, Déu és Tri,  ens ajuden a conèixer qui som i com hem de ser noltros. Si Déu és Trinitat, noltros hem de donar molta importància a la comunitat, a la relació, al diàleg,... Noltros hem de confessar i viure que: 

- Des de Déu, des de la seva identitat, la gran experiència de la vida humana ha de ser també la comunió. La soledat, la manca de relació, la manca de comunió, és antihumana i anticristiana. És impossible trobar sentit a la vida, sense relació, sense experimentar l’amor dels altres i sense oferir amor als altres. Per açò, cristians com som, confessant que Déu és Tri, que Déu és comunió, no volguem ni comportem que algú visqui o senti soledat. Qui no acompanya soledats no viu Déu. 

- Hem de donar importància a les trobades, no les hem de refusar o menysvalorar. Trobar-se, fer comunitat és font de vida. Sols viu tot allò que té regust i entorn de comunitat. Tot allò que no té esperit comunitari, tot allò que no és sinodal, tot allò que no és fruit d’un diàleg obert i sincer, no dur el segell de Déu. 

- Sols és realment important el que té sentit comunitari en la nostra vida de cada dia: ca nostra, la taula de ca nostra, la nostra família, el carrer (saludem-nos, aturem-nos...), el poble on vivim..., els nostres companys, els veïns,... 

- Ha de tenir importància per noltros la comunitat cristiana, la Parròquia, la catequesi, l’Eucaristia, Càritas, la visitar els malalts.... Les nostres pregàries particulars sols poden ser escoltades i estimades per Déu si tenen el cau, el ressò, l’esteló, el caliu de la comunitat... Visquem la pregària comunitària i que les pregàries personals sorgeixen també de la nostra vida compartida amb tants i tantes. Vida que ens motiva a donar gràcies, a demanar perdó i ajuda, a lloar Déu... 

- Si Déu és Trinitat, sols el que en nosaltres té gruix i fonament comunitari, trinitari, és important, és essencial. El que la Trinitat ens diu, és que no perdem mai el sentit comunitari, el diàleg, l’escolta, el consens,... la trobada, l’abraçada... 

Tinguem avui present que el que hem de considerar més important:

. No és la meva creença personal sinó la creença consensuada

. No és el meu bé individual sinó el bé de tots

. No és la meva pregària individual sinó la pregària comunitària... 

*Que la festa de la Trinitat ens faci valorar l’obertura als demés, la seva escolta...

 

Homilia diumenge 08 de juny 2025

 

Diumenge de Pentecosta

Text de l'Evangeli (Jn 20,19-23): En arribar el capvespre d’aquell primer dia de la setmana, i estant tancades les portes d’on eren els deixebles per por dels jueus, es presenta Jesús i es posa enmig d’ells, i els diu: «La pau sigui amb vosaltres!». I dient això, els mostra les mans i el costat. Els deixebles es van alegrar, doncs, veient el Senyor. I els digué altra vegada: «La pau sigui amb vosaltres! Com el Pare m’envià, així us envio jo». I dit això, bufà i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant: aquells de qui perdoneu els pecats els seran perdonats, i aquells de qui els retingueu, els seran retinguts».

HOMILIA 

 

            L’evangeli i el llibre dels Fets dels Apòstols coincideixen avui que l’Esperit és un do que el Senyor dona, ofereix, regala, als seus amics, els deixebles, perquè continuïn la seva missió -anunciadors de la Paraula de Déu-, a dins i a fora de la comunitat.

            I se’ns diu que l’Esperit té la força d’arribar arreu, com arreu arriba el vent mantenint i enfortint la flama del foc, a fi de que ningú quedi exclòs d’aquest anunci que parla d’un Déu que és Pare i que noltros som germans.

            L’Esperit, l’aparició del ressuscitat suprimeix la por dels deixebles que tenien tancades les portes, i els omple de pau: “Pau a vosaltres, com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us enviï a tots voltros”. L’Esperit de Déu els empeny, els motiva, a obrir portes per anunciar que som germans i fills d’un Déu Pare.

            L’Esperit no és fa present només el dia de Pentecosta, ell es converteix en presència constant, en el centre de la comunitat. La comunitat manté la flama de l’anunci encesa, sempre. Hi ha comunitat allà on hi ha la presència de l’Esperit.

            Avui noltros som convidats a demanar que l’Esperit ens arribi i que ens faci també testimonis de la fraternitat que estem cridats a viure tots.

            I aquest missatge ha d’arribar a tothom més allà de qualsevol llengua o cultura, de qualsevol situació, de qualsevol història passada o actual.

            Pentecosta és la festa de la diversitat on, les diferències, són cridades a mirar-se, a acollir-se, a enriquir-se. La fraternitat, la bona relació que hi ha d’haver entre noltros és superior i més urgent que enfortir la nostra llengua o cultura particular. Si no aconseguim fraternitat, no aconseguirem l’estima a la diversitat cultural, política o lingüística. Som diversos però hem de viure units. Diversos, però desitjosos d’aconseguir sobretot el bé de tots.

            El dia de Pentecosta neix “l’Església de l’harmonia”. Una comunitat, una església que anuncia la pau allà on hi ha guerra, perdó allà on hi ha venjança, acollida allà on hi ha barreres, vida allà on hi ha el silenci de la mort, respecte allà on hi ha explotació i insults.

            Pentecosta és la festa de la reconciliació. A favor d’aquesta reconciliació, tots avui hi som cridats a partir de la nostra identitat concreta i diversa.

            I com ens recorda avui sant Pau, tots hem de fer aquest anunci des de la nostra diversitat. Cadascú és cadascú. Els nostres serveis, les nostres aportacions seran i són diverses, però és a un de sol al Senyor que servim, i és a la reconciliació de tots a que servim. Tots, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batiats per un sol Esperit per formar un sols cos.

            No desestimem la nostra diversitat, però vulguem enfortir la nostra unitat.

 

Homilia diumenge 01 de Juny 2025

 

Ascensió del Senyor (C)

Text de l'Evangeli (Lc 24,46-53): En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «Així està escrit: que el Crist patiria i ressuscitaria d’entre els morts al tercer dia, i que es predicaria en el seu nom la conversió per a la remissió dels pecats a totes les nacions, començant des de Jerusalem. I vosaltres sou testimonis d’aquestes coses. I heus aquí que jo us envio la promesa del meu Pare a vosaltres; però vosaltres estigueu-vos a la ciutat, fins que no sigueu revestits del poder de dalt».

I els dugué fora, fins a Betània, i alçant les seves mans, els beneí. I s’esdevingué que mentre els beneïa se separà d’ells, i era endut al cel. I ells l’adoraren, i se’n tornaren a Jerusalem amb gran goig. I eren contínuament en el temple, beneint Déu.