Text de l'Evangeli (Lc 12,32-48): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No tingueu por, petit ramat, perquè s’ha complagut el vostre Pare a donar-vos el regne. Veneu les coses que posseïu i doneu almoina, feu-vos bosses que no envelleixin, un tresor que no falli en els cels, on el lladre no arriba, ni l’arna no destrossa; perquè on és el vostre tresor, allí també serà el vostre cor.
Tingueu cenyits els vostres lloms i encesos els vostres llums. I vosaltres sigueu semblants als homes que esperen el seu amo quan torna de les noces, per tal que, quan vingui i truqui, l’obrin de seguida. Benaurats aquells servents als qui, quan vingui l’amo, els trobi vigilant. En veritat us dic que se cenyirà i els farà posar-se a taula, i anirà passant a servir-los. I si ve a la segona vigília o a la tercera, i els troba així, sortosos són ells. I sapigueu això: que si l’amo de la casa sabés a quina hora ha de venir el lladre, no deixaria foradar la seva casa. I vosaltres estigueu preparats, que a l’hora que no us penseu, el Fill de l’home vindrà».
Pere li va dir: «Senyor, ¿aquesta paràbola ens la dius a nosaltres o també a tots?». I digué el Senyor: «Qui és, doncs, l’administrador fidel i prudent al qual el senyor posarà sobre la seva família, perquè els doni al seu temps la mesura de blat? Benaurat aquell servent a qui, quan vingui el seu senyor, el trobarà obrant així. En veritat us dic que el posarà sobre tots els seus béns. Però si diu en el seu cor: “El meu senyor triga a venir”, i comença a pegar els criats i les criades, i a menjar i a beure i a embriagar-se, vindrà el senyor d’aquell servent el dia que no espera i a l’hora que no sap, i l’exclourà, i la seva porció la posarà amb els infidels. I aquell servent que conegué la voluntat del seu senyor i no preparà o no obrà segons la voluntat d’ell, rebrà molts assots. Però el qui no la conegué i feu coses dignes d’assots, en rebrà pocs. Que a tot aquell a qui se li ha donat molt, molt se li exigirà; i a qui molt se li va encomanar, molt se li demanarà».
La paràbola que presenta avui Jesús mentre fa camí cap a Jerusalem ens demana que visquem sempre “vigilants” perquè no sabem ni el dia ni l’hora en que ve el Senyor. I hem d’estar a punt no tan sols per acollir el Senyor en el final de la nostra vida sinó en qualsevol moment de la nostra història personal i social.
Hem de vigilar perquè el Senyor se’ns presenta constantment. Hem d’incrementar la vigilància perquè vivim preocupacions, renous, pors, que ens despisten i no ens fan prestar atenció al que és realment important: tot ho hem de viure en Déu i des de Déu.
Se’ns crida a dur un bon examen de consciència, una revisió de cada dia, per a veure el que és conforme a Déu i el que no ho és, i, per açò, intensificar i rectificar segons convengui.
Hem de vigilar perquè l’Església, i la nostra parròquia, visqui la presència de Déu i atengui sempre als més febles. Déu es fa present en els nostres moments de pregària, d’espiritualitat, d’Eucaristia, d’esperança, i també en les nostres trobades amb qui pateixen febleses i dificultats a tots els nivells.
Hem de vigilar per no caure en la temptació de prestar atenció a moltes coses, manco a la interioritat, a la transcendència, a la bellesa espiritual.
Hem de vigilar per intentar estar sempre a punt a fi d’humanitzar sempre més la nostra família, el nostre entorn, les nostres relacions.
Aquests dies entre noltros hem viscut i vivim diverses circumstàncies que mereixen vigilància a fi d’aprendre i ben sospesar la importància que té el servei, l’entrega a favor de tots.
Hem viscut el campament parroquial. Quan hi vaig anar per celebrar amb ells l’Eucaristia, sentia: “Quina responsabilitat tenim en la transmissió de valors que tenen necessitat tots aquests infants i joves”. Un campament no es pot viure només pensant amb activitats i cuina. S’ha de viure, hem de vigilar, perquè sigui també una molt bona ocasió de transmissió de valors.
Hem viscut la trobada a Roma d’un grup de persones joves en motiu del jubileu a favor de la joventut. Aquesta ha estat una altra ocasió per a vigilar i tenir interès en ajudar-los a apropar-los més a Jesús i a la seva paraula i continguts.
Hem viscut, també, unes noces d’or. Una oportunitat, una celebració, una festa també molt important i estar atents, vigilar, per a descobrir el valor de l’amor, el tresor més gran de la nostra vida, i el valor d’una presència de pares que les seves dues filles qualificaven com “transmissió de valors i principis de l’humanisme cristià, del compromís a favor dels altres, de l’autenticitat d’una vida viscuda en coherència cristiana. Les filles donaven gràcies als seus pares (Diego i Mª Ignàcia) per haver convertit la seva vida en un cant etern d’amor. D’un amor, que l’espòs, el pare, l’exposa en un dels seus llibres (“Tu vida y la mia”) que conté poemes d’amor dedicats a la seva esposa i família.
I hem viscut també celebracions i records de defuncions que ens han convidat a vigilar perquè la nostra vida, arribada al seu final, sigui viscuda segons l’aroma de Déu.
Hem de vigilar perquè Déu, que ens ha creat per a viure en Ell, sigui valorat i tingut present sempre, cada dia, cada moment, en qualsevol circumstància.
Vigilem, visquem i transmetem.
