Text de l'Evangeli (Mc 12,38-44): En aquell temps, Jesús, deia en el seu ensenyament: «Aneu amb compte amb els escribes, que els agrada de passejar amb vestits llargs, i de ser saludats en les places, i ocupar els primers seients de les sinagogues i els primers llocs en els convits; els quals devoren les cases de les vídues amb el pretext de llargues oracions. Ells rebran una condemna més gran».
Avui Jesús critica durament els Mestres de la Llei que no honoren Déu ni cerquen el bé de la gent, sinó sols el seu propi prestigi i interessos. I és que està molt malament utilitzar la religió per fer mal als febles, en el cas d’avui, a les viudes, “devorant els seus béns”. El lloc que ocupen no es pot convertir en possibilitat de dominar o d’aprofitar-se dels demés. No pot ser que el seu interès, essent guardians de la religió, sigui preocupar-se de quina ha de ser la seva vestimenta o el lloc de privilegi que han d’ocupar, o com poden subsistir encara que sigui a costa dels béns dels més pobres.
Ens
hem de revisar constantment els bisbes, els capellans, els responsables
d’activitats diocesanes, arxiprestals, parroquials, si el nostre exercici és o
no és semblant al dels escribes. Mai en l’Església els dirigents poden,
podem, viure preocupats sobretot per la imatge o per interessos personals.
Jesús
mos convida a tots, especialment als dirigents, que siguem capaços de ben
observar. Si ho feim, ens adonarem, ens diu, com hi ha pobres, viudes, gent
que té diverses necessitats, que són totalment solidaris. Avui, la viuda
pobre fa dir a Jesús: “Us dic en tota veritat que aquesta viuda pobra és
la que ha donat més de tots; els altres han donat del que els sobrava, però
ella, que ho necessita per a viure, ha donat tot el que tenia”. A
aquesta viuda li basta la confiança que té posada en Déu.
No
poques vegades tenim diàlegs sobre quins són els nostres referents. I ens
adonam que hem de saber distingir entre ser “referents” i actuar, més o manco,
segons la lògica pròpia de cada dia.
La
lògica pròpia de cada dia ens diu que és normal que donem del que ens sobra, i
que és just que quan ho feim ens donin gràcies perquè no tots donen del que els
hi sobra. Però la referència ens arriba per part d’aquells que, com
la viuda de l’evangeli, donen fins i tot del que els fa falta.
I aquests dies
vaig pensant, són referents i lloats per Jesús, segur:
-
Tantes persones, entre ells molts de joves, que aquests
dies han deixat feines i interessos personals, i col·laboren en netejar carrers
i cases i fer costat a qui han quedat sense res o sense quasi res a causa de la
Dana patida aquests dies a València, a Albacete.
-
També pens amb aquella persona que durant anys ha viscut
de Càritas i s’altre dia va venir carregat de coses que havia comprat a favor
dels afectats per la Dana.
-
També en no pocs que duen a terme la seva presència,
activitats i temps, a diferents ONGs, a activitats socials, a l’Església, a la
Parròquia...
- I tants de pares i mares, i educadors, que regalen temps tenint present el que deia sant Joan Bosco: “La bona educació és la llavor de moltes vides”.
Crec que avui
hem de donar gràcies per totes aquestes persones que mos són referents, models
d’un gran cor i d’una gran generositat. Persones que saben alliberar-se dels
seus interessos personals i es dediquen a servir gratuïtament a qui més ho
necessita i a diversos nivells.
N’estic
convençut que la riquesa més gran de la humanitat són aquestes persones que
generosament es dediquen a estimar, a fer el bé, a alleugerir el
patiment dels altres, ha compartir, a favor de molts, la seva vida i les seves
qualitats personals.
Donem gràcies
avui, i aprenguem de tots ells, als qui ens fan descobrir el valor de la
fraternitat, de l’ajuda, de la solidaritat.