Text de l'Evangeli (Mc 10,17-30): Un dia Jesús havent sortit de camí, corregué cap a ell un, i agenollant-se-li, li demanava: «Mestre bo, què haig de fer per a aconseguir la vida eterna?». I Jesús li digué: «Per què em dius bo? Ningú no és bo sinó un, Déu. Saps els manaments: no matis, no adulteris, no robis, no diguis fals testimoni, no cometis frau, honora el pare i la mare».
Però ell li digué: «Mestre, totes aquestes coses les he guardat des de la meva jovenesa». I Jesús, havent-se’l mirat, l’estimà, i li digué: «Una sola cosa et manca: ves, tot el que tens ven-ho i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel; i vine, segueix-me». Però ell, apesarat amb aquestes paraules, se n’anà trist, ja que tenia moltes possessions.
I mirant a l’entorn, Jesús diu als seus deixebles: «Que difícilment els qui tenen riqueses entraran en el regne de Déu!». Però els deixebles quedaren sorpresos per les seves paraules. I Jesús, responent de nou, els digué: «Fills, que difícil que és entrar en el regne de Déu. És més fàcil que un camell entri pel forat d’una agulla que no pas un ric entri en el regne de Déu». I ells quedaven més i més impressionats, dient els uns als altres: «I qui pot salvar-se?». Jesús, mirant-los, digué: «Per als homes és impossible, però no per a Déu, que per a Déu totes les coses són possibles».
Pere començà a dir-li: «Mira que nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit». Diu Jesús: «En veritat us dic: no hi ha ningú que deixi casa, o germans o germanes, o mare o pare, o fills, o camps a causa de mi i de l’evangeli, que no rebi cent vegades ara, en aquest temps, en cases i germans i germanes i mares i fills i camps, enmig de persecucions, i en el segle venidor la vida eterna.»
Que en trec d’aquestes lectures d’avui? En trec que posseir és fàcil, però deixar que els altres, amb les seves coses i les seves necessitats en posseeixin, em posseeixin, no és tan fàcil.
D’aquestes lectures avui en trec que hem
de deixar espai als altres. A convertir la nostra atenció als altres amb la
nostra riquesa principal. En trec que he de fer una feina constant amb mi
mateix perquè no em dominin els meus interessos, les meves possessions, ni la
meva organització diària.
“Què he de fer, bon mestre, per
posseir la vida eterna?”, demana a Jesús un home agenollat als
seus peus, un home que sembla tenir interès per aconseguir el que demana.
I la contesta de Jesús no és: “Mira, has
de fer un munt de coses: no matis, no robis, no cometis adulteri, honra pare i
mare,...”. La contesta de Jesús es refereix a l’actitud que ha de tenir
al llarg de tota la seva vida: “Mira, no posis el cor en res del que
tens i guanyaràs el tresor que cerques”.
O sigui:
No pensis tant amb tu, pensa amb els
altres. Avui que batiam, mos diu, us diu: “Penseu sobre tot amb n’Eiden, amb na
Maria... Pensau amb els fills, els pares, els amics, la comunitat
cristiana. Optau per oferir a tots ells el vostre temps, els vostres
valors més profunds, el vostre amor, el que teniu i sou”.
Quan batiam, i just a l’inici de tot el
ritual que vivim, feim una creu en el front de qui batiam en senyal de que la
creu, el servei, l’atenció,... l’hem de viure a favor dels altres. Qui no viu
atent als altres, no estima. Qui no pateix pel que diu que estima, no l’estima.
La creu, el patiment a favor dels
altres, l’amor, és el que ha de conduir constantment la nostra vida com a
cristians.
Per açò la primera lectura d’aquest
diumenge ens recorda que el que convé demanar a la nostra pregària constantment
és el do de la “saviesa”, el do de saber destriat el que ens fa bé i el que ens
perjudica.
I què és el que ens fa bé i el que ens
perjudica com a pares, com a fills, com amics, com a cristians.
-Com a pares ens fa bé viure pels fills. Formar-nos,
pregar, i tenir esperança a favor d’ells com ens demana el Papa que
intensifiquem durant aquest curs. No oblidem aquest programa.
-Com a fills ens va bé prestar atenció
als pares i saber destriar molt bé en el que hem de fer i no fer en el present
a favor del futur.
-Com amics hem d’optar per
acompanyar-nos en tot moment, en les nostres alegries i en les
nostres angoixes. Qui no està present quan passam una necessitat no és el
nostre amic.
-Com a cristians hem de retenir l’inici
de la segona lectura d’avui als cristians hebreus: “Teniu
present que la Paraula de Déu és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa
de dos talls”. Ens penetra, ens inquieta, ens desperta. Com a cristians
hem de dedicar cada dia una estona per a veure què esperar de noltros el
Senyor. I la pregària és una experiència essencial per a descobrir-ho.
Si volem saber destriar el bé del mal,
no deixem de pregar, de posar la nostra vida en mans de Déu.