Text de l'Evangeli (Mc 1,40-45): En aquell temps, se li adreçà [a Jesús] un leprós pregant-lo, agenollat, i dient-li: «Si vols, pots purificar-me». I compadit, estengué la seva mà, el tocà, i li digué: «Ho vull, queda pur!». I immediatament li desaparegué la lepra, i va quedar purificat. I comminant-lo, a l’instant l’acomiadà, dient-li: «Mira, no ho diguis a ningú, però ves, mostra’t al sacerdot, i per la teva purificació ofereix allò que preceptuà Moisès com a testimoniatge per a ells». Però ell, així que se n’anà, començà a proclamar ben fort i a difondre la notícia, de manera que ja no podia entrar manifestament en la ciutat, sinó que s’estava fora en indrets deserts; i acudien a ell de tot arreu.
Avui he reflexionat fent pregària, entorn d’aquestes dues expressions:
1) La del leprós: “Si voleu, hem podeu purificar”. I ell es referia no sols a la lepra (enfermetat física), també a la lepra com a signe i conseqüència del seu pecat. Tot leprós era considerat una persona “pecaminosa”.
2) La de Jesús: “Sí que ho vull, queda pur”.
I pensava: Quins pensaments devia tenir aquell leprós? I quin desig tenia?
Els pensaments els podem entreveure fàcilment. La seva enfermetat física el va fer reflexionar sobre la seva vida i va ser conscient del mal que havia fet als altres i a ell mateix. El mal fet i viscut –noltros diem avui “pecat”- havia repercutit als altres però també a ell mateix. I a ell mateix a causa de la lepra que patia i ara, reflexionant, a causa de la seva mala consciència.
Ja està bé avui que tinguem present la reflexió duta a
terme pel leprós. Si noltros ens atrevim a reflexionar segur que també serem
conscients que hi ha manca de puresa, de netedat en la nostra vida en algun o
un altre aspecte. Manca de netedat que ha fet mal als
altres i a noltros mateixos: família, amics, assumptes que duem entre mans,
vivència de la nostra fe i la seva celebració...
Però també està bé que, feta com el leprós un bon examen de consciència, desitgem ser purificats, perdonats, netejats. Desitgem demanar “perdó”. “Si voleu, em podeu purificar”, curar, fer que visqui en pau, tranquil amb els altres i amb jo mateix.
Demanar “perdó” a qui em fet mal personalment, i també
perdó a l’Església mitjançant el sagrament de la reconciliació. Cada un dels nostres comportaments resulten ser, batiats com som,
positius o negatius a favor de tota la nostra comunitat eclesial. Avui el
leprós ens ha de fer revaloritzar el sagrament de la Reconciliació.
I
pensava, també: Què devia sentir Jesús quan li respon: “Si que ho vull, queda
pur”?
Jesús,
revelació com és del Déu amor, del Déu misericordiós, no desitja res més que
“perdonar” “purificar” “curar” “netejar”. “Sí
que ho vull, queda pur”, li va dir.
No desitj altra cosa per tu i per a tots. El
que Déu vol, el que Déu espera és que tots visquem en pau en noltros mateixos i
amb els altres.
Què diu avui sant Pau als cristians de
Corint: “No sigueu mai ocasió
d’escàndol, ni per els jueus, ni per els grecs, ni per a l’Església” “No
cerqueu el que us convé a voltros”. “I és que res hi ha que ens convengui sinó
convé a favor de tots”.
Una de les actituds més visibles en Jesús va ser “curar” “purificar”.
L’evangeli acaba avui dient: “Hi venien
de tot arreu a trobar-se amb Jesús”. Desitjaven trobar-se amb Jesús perquè
donava pau, reconciliava.
Què bé si els cristians fóssim cercats perquè donam pau, convidam a ser amics, solidaris, fraterns. Preguem avui perquè siguem persones i parròquies de portes obertes on tothom es sent reconciliat amb ell mateix i amb els altres.