Text de l'Evangeli (Mt 21,33-43): En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: «Escolteu una altra paràbola. Hi havia un home, un amo de casa, que plantà una vinya i la voltà d’una tanca i hi excavà un cup i hi edificà una torre, i l’arrendà a uns agricultors i se’n va anar lluny. Quan s’apropava el temps de la collita, envià els seus servidors als agricultors a fi de rebre’n dels fruits. Però els agricultors, agafant aquells servidors, l’un l’apallissaren, l’altre el mataren, i un altre l’apedregaren. Novament els envià altres servidors, més encara que els anteriors, i els tractaren de manera semblant. Més tard, els envià el seu fill, dient: “Respectaran el meu fill”. Però els agricultors, veient el fill, es digueren entre ells: “Aquest és l’hereu: veniu, matem-lo i tindrem la seva heretat”. I agafant-lo, el tragueren fora de la vinya i el mataren. Quan vingui, doncs, l’amo de la vinya, què farà amb aquells agricultors?». Li diuen: «Els dolents els farà perdre de mala manera, i llogarà la vinya a uns altres agricultors que li donin el fruit al seu temps». Jesús els digué: «¿És que no heu llegit en les Escriptures: La pedra que rebutjaren els constructors, aquesta s’ha convertit en pedra angular. És el Senyor qui ha fet això, i és admirable als nostres ulls?
Per tant, us dic que us serà arrabassat el regne de Déu, i serà donat a una gent que en rendeixi els fruits».
HOMILIA
Tant la primera lectura d’Isaïes com l’evangeli, subratllen la cura i la il·lusió amb que el Senyor va plantar la seva vinya (noltros entenem clarament l’Església, les diverses comunitats cristianes, la nostra parròquia, la nostra família cristiana, la nostra persona) i la va dotar de tota classe d’elements perquè donés molt de fruit. I acaben les dues lectures dient: “Que més podia fer per ella, per la vinya, per l’Església, per tu...?
I
mentre pregava amb aquestes dues lectures em deia mirant a Déu:
-Vas
dotar a la meva família d’uns pares extraordinaris, segur com a molts d’altres
que avui som aquí. I gràcies a ells vaig aprendre valors humans i cristians,
vaig viure un clima de fe, em vaig sentir estimat i vaig aprendre a estimar...
I deia a Déu: Què podies fer més per a
mi?
-Vas dotar també a la meva infància i joventut d’un entorn, per jo, també extraordinari. No rall d’altres companys meus d’infància i de joventut. Cadascú té sempre la seva experiència, però:
- Personalment vaig aprendre molt anant al col·legi de la Consolació amb la Madre Pilar i la Madre Immaculada. Vaig anar a “Calós”, i també vaig aprendre molt de la humanitat i de la proximitat de D. José Gascó i de Don German, i vaig aprendre molt de tot aquell ambient que em va cuidar i m’ajudà a fer créixer la vocació sacerdotal que ja es va sembrar al costat dels meus pares. I deia a Déu: Què podies fer més per a mi?
- I podria seguir dient sobre el meu pas pel Seminari de Menorca, Mallorca, Universitat de san Cugat, Universitat a Roma. I deia a Déu: Què podies fer més per a mi?
- I tenia present també el meu pas per Col·legis i Instituts: Maó, Alaior, Ferreries, Ciutadella. I el meu pas per les parròquies de Santa Eulàlia d’Alaior, de sant Bartomeu de Ferreries, de st. Esteve..., on m’he trobar amb gent també extraordinària a tots els nivells: humà, acadèmic i creient. I deia a Déu: Què podies fer més per a mi?
- I
podria seguir tenint present càrrecs diocesans a nivell d’Ensenyança, de la
família, del Seminari, de la Diòcesi... I clar, i deia a Déu: Què podies fer més per a mi?
Us
convid avui a repassar també seriosament la vostra vida i adonar-vos com
Déu hi ha estat present constantment en ella. I que també voltros poguéssiu
dir: “Senyor, què podies fer més per a
mi?”.
Per
res voldria que tant voltros com jo sentíssim el que Déu diu a les dues
lectures, Isaïes i Evangeli: “De
voltros n’esperava justícia, n’esperava bondat, n’esperava fruits... i em sent
defraudat, no sempre m’heu satisfet”.
Tenint
present com Déu ens acompanya i espera molt de tots, escoltem el que diu sant
Pau a la seva carta als de Filip:
-A cada ocasió acudiu a la pregària i a
la súplica. La pregària us donarà pau i us farà tenir interès per tot allò que
és veritat, respectable, just, net, amable, de bona reputació, virtuós i digne
d’elogi.
Que ens quedi gravat avui al cor les paraules de Déu: Què podia fer més per tu?