Text de l'Evangeli (Jn 3,16-18): En aquell temps, Jesús digué a Nicodem: «Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en Ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d'Ell. Els qui creuen en Ell no són condemnats, però els qui no creuen ja han estat condemnats, perquè no han cregut en el nom del Fill únic de Déu».
Celebrant avui la Trinitat som convidats a tenir-la present, reconèixer qui és i com és Déu, perquè noltros aprenguem a ser i a viure a l’estil de Déu. I ens convé fer-ho seriosament per no caure en la temptació que avui ens sedueix: l’individalisme.
Com anam dient aquests dies, Déu és el Déu Amor, el Déu que l’hem de comprendre Trinitari (Pare, Fill i Esperit Sant), i que l’hem de comprendre unitari: Déu és U i Tri. El seu ser, la seva unitat consisteix en el seu amor, en la seva obertura, en la seva comunicació.
Les lectures d’avui ens donen a conèixer la relació que Déu manté amb noltros. Una relació, que si de ver li prestam atenció ens fa créixer com a persones i com a comunitat. Relació, comunicació, que hem d’acollir i l’hem de practicar amb els altres.
Quan el Papa Francesc ens ha dit, i quan la nostra Diòcesi ens demana que siguem església, parròquies de portes obertes, ens està demanant que visquem a l’estil del Déu trinitari, del Déu obert, del Déu atent a ell mateix i als altres.
Si feim una reflexió pausada de les lectures veurem perfectament quina és la identitat del nostre Déu i com ha de ser la nostra.
El Llibre de l’Èxode ens diu: Déu descendeix del núvol, del cel i dóna a conèixer el seu nom, la seva identitat. Déu, davant Moisès, crida amb veu ben alta a la muntanya del Sinaí i afirma: “Jo som el Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per el càstig, fidel en l’amor”. Moisès, sentint aquesta definició de Déu per part de Déu mateix, li respon: “Senyor, si és així, vine a acompanyar-nos”.
Sant Pau als cristians de Corint, deixeble com és de Jesús, del Déu que fent-se humà ens acompanya, comunica el que ha après: “Déu és el Déu de l’Amor i de la pau. Déu és el Déu que és amb noltros”. Per açò Pau demana als de Corint que, imitant Déu que ha baixat del núvol, que s’ha fet humà, “estiguin content, es sàpiguen animar, sàpiguen viure en pau, es saludin els uns als altres amb el bes de la pau”. I repeteix perquè ho entenguin bé: “Que la gràcia de Jesucrist, el Senyor, l’amor de Déu i el do de l’Esperit Sant siguin amb tots voltros”.
Les tres lectures van afirmant que Déu és el Déu que ens acompanya. L’evangeli de Joan recorda les paraules que Jesús diu a Nicodem: “Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tenguin vida eterna. Déu envia el seu fill per salvar el món, no per condemnar-lo”.
La lliçó que ens dóna el Déu Trinitari és que sortir de noltros mateixos i acompanyar, atendre als altres, ens fa bé, ens dignifica, ens fa més persones. El Déu Trinitari ens comunica el que tots noltros avui hem d’escoltar amb ganes: “Com més capaços som de donar-nos més oberts estem a rebre i a viure amor”.
Siguem com Moisès, anem a un lloc solitari, quiet, tranquil, un lloc on la pregària pugui ser viscuda totalment per poder aprendre i a viure a ser com Déu és: “Compassius i benignes”.
Siguem com Sant Pau: “Animem a tothom a viure en pau, a estar contents, a saludar-se amb el bes de la pau”.
Siguem com Nicodem que vivia a l’escolta de Déu i d’Ell aprenia “a donar-se a favor dels altres perquè ningú es condemnés sinó que es salvés”.
Siguem trinitaris, visquem amb les portes obertes, acompanyem i deixem-nos acompanyar.