Text de l'Evangeli (Jn 6,51-58): En aquell temps, Jesús digué als jueus: «Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món».
Llavors els jueus es posaren a discutir entre ells. Deien: «Com pot donar-nos aquest la seva carn per a menjar?». Jesús els respongué: «Us ho ben asseguro: si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi, i jo, en ell. A mi m'ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa que ha baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre».
Avui tinguem present vàries realitats que ens recorda la litúrgia de la festa del Cos i de la Sang de Crist:
La primera lectura, Deuteronomi 8, ens recorda dues coses:
- 1ª. “L’home no viu només de pa, viu de tota paraula que surt de la boca de Déu”.
- 2ª. Recorda’t del Senyor, el teu Déu, que et convida a fugir de tot esclavatge i que et dóna vida quan passes per deserts a vegades terribles.
La segona lectura, 1ª carta de sant Pau als corintis, 10, ens recorda també dues coses:
- 1ª. El calze que beneïm i el pa que partim és comunió amb el Cos i la Sang de Crist.
- 2ª Per açò, participant tots d’un sol Cos i Calze, formam també part d’un sol cos, d’una sola comunitat.
I l’evangeli de sant Joan, 6, ens recorda també dues coses:
-1ª. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell.
-2ª. Qui menja d’aquest pa i d’aquest calze “viurà per sempre”. “Fruirà de la vida eterna, jo el ressuscitaré.
La primera lectura ens convida a descobrir que moltes de les nostres insatisfaccions són la causa que no cercam el que és important realment: “Si volem ser feliços hem de tenir fam i set de vida en plenitud!”. No serem feliços si sols cercam felicitat en les coses temporals i mundanes. No sols de pa viu l’home. L’home viu de tota paraula que surt de la boca de Déu. I que surt de la boca de Déu?: Estima, estima. Estima Déu i estima als altres.
Volem ser feliços? Entreguem, regalem temps a Déu i als altres. Descobrim el valor de la pregària, de l’Eucaristia, de posar-nos en mans de Déu en tot moment. Descobrim el valor d’atendre, de preocupar-nos a favor de la família, de la parròquia, del poble.
La segona lectura ens convida a descobrir el valor de la comunitat cristiana: Tots els qui participam d’un mateix pa i calze formam part d’una comunitat, d’una parròquia, d’una diòcesi, de l’Església. Participem de la comunitat igual de com solem participar de la família. Qui no participa de la família no és sent familiar. Qui no participa de la comunitat no ha trobat encara important participar de la taula de l’Eucaristia. Taula que ens convoca a reunir-nos, a conèixer-nos, a acompanyar-nos, a visitar-nos. Que ens demana col·laborar d’una manera o d’una altra a les necessitats que tenim entre noltros i que descobrim en els altres.
I la lectura de l’evangeli ens convida a descobrir el valor de la comunió, de participar activament de l’Eucaristia. Qui participa de l’Eucaristia es troba cada vegada més lligat a Jesús, unit a Ell: Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. Participar de l’Eucaristia, combregar, és descobrir el secret de la felicitat: Viure en Déu! Sentir que Déu forma part de la nostra vida. Forma tanta part que ja la nostra vida està unida a Ell eternament.
Entenguem i visquem la processó del Corpus que celebrarem avui. Aquesta processó no té cap altra intenció que fer present a Crist, que surt del temple, per aconseguir fer-se proper a la vida de la gent. Que les persones acollim el regal de viure sempre en comunió amb Ell.