Diumenge 11 (A) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Mt 9,36—10:8): En aquell temps, Jesús, en veure les multituds, se'n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor. Llavors digué als seus deixebles: «La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors».
Aleshores, Jesús va cridar els seus dotze deixebles i els donà poder de treure els esperits malignes i de guarir malalties i xacres de tota mena. Els noms dels dotze apòstols són aquests: primer, Simó, anomenat Pere, i Andreu, el seu germà; Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà; Felip i Bartomeu; Tomàs i Mateu, el publicà; Jaume, fill d'Alfeu, i Tadeu; Simó el Zelós i Judes l'Iscariot, el qui el va trair.
Aquests dotze, Jesús els va enviar amb aquestes instruccions: «No us encamineu a terra de pagans ni entreu en cap població samaritana. Aneu més aviat a les ovelles perdudes d'Israel. Pel camí prediqueu dient: ‘El Regne del cel és a prop’. Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis; de franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc».
HOMILIA
En què es va fixar Jesús segons l’evangeli d’avui? Es va “fixar” amb una multitud de gent malmenada i desesperançada com ovelles sense pastor.
I em deman: Què fa qui es fixa? No veu simplement. Fixar-se amb alguna
cosa és “clavar” la mirada i entretenir-se mirant, observant, acollint,
interessant-se pel que veu.
I
Jesús es va fixar, aquesta vegada i constantment, que hi havia una multitud de
gent malmenada i desesperançada. En totes les èpoques hi ha una multitud de
gent malmenada i desesperançada. Hi era en temps de Jesús i hi és en qualsevol
època de la història, i avui també.
S’altre dia vaig participar d’una pregària de Càritas que es va
celebrar a santa Clara, i on ens fixàvem en aquesta realitat:
-1 de cada 4 persones a Espanya està en situació d’exclusió, uns 11
milions de persones
-1 de cada 3 persones no té prou ingressos per a viure dignament, i un
46% d’elles retallen en alimentació.
-Un 7% de la població espanyola no té cap ingrés.
-Un 17% de la població té una despesa excessiva en habitatge.
Tots
ens convé “fixar” sa nostra mirada amb aquesta gent i tantes d’altres que tot i
que tenen prou per menjar i tenen una casa, el seu cor viu inquiet. Una
persona que ocupa un lloc de responsabilitat en el camp sanitari ens deia als
capellans fent un recés espiritual (dimecres al Toro) que molta gent avui ha de
prendre algun medicament per què, a causa del que sigui, arribat es vespre no
pot dormir.
Què
fa Jesús quan sa seva mirada es fixa amb la gent que s’ho posa malament?
-S’apiada.
Uneix al seu cor al cor que pateix tant de buits. Res ens mou si no tenim
capacitat de compadir-nos.
-Constata que: “L’acollida,
les necessitats són abundants però hi ha pocs segadors”. Hi ha poca gent
que opti per entregar la seva vida per oferir vida, salut als altres. I
perquè s’apiada i constata, és compromet a tres coses:
1ª. Demanar pregàries perquè es desperti el cor de molts a oferir
el seu temps a favor dels altres. A favor de... tinguem present les
benaurances: “Feliços voltros perquè quan
tenia fam..., quan anava nu..., quan estava malalt, trist, frustrat... em vau
ajudar, acompanyar...
2ª. Cridar a persones concretes
amb la intenció de sanejar els qui viuen pertorbats. Crear vocacions, cridar en concret a algú a favor de
càritas, de visitar malalts, de ser bons psicòlegs i psiquiatres, de ser bons
polítics, religiosos/ses i capellans... ho hem de fer, ho hem de fer amb més
responsabilitat, tots, tots! Despertem
vocacions a favor dels malmenats per la vida.
3ª I a tots els qui va cridar,
Jesús els hi va fer recomanacions que noltros hem de tenir present:
-Fixeu-vos
sobretot amb les ovelles
perdudes, amb qui té alguna necessitat.
-Predicau,
anunciau la bona nova. Digau a tothom que Déu ens crida a curar
malalts, a ressuscitar persones adormides o que viuen sense sentit de res i
sense esperar res, a treure dimonis, mals pensaments, a alliberar de situacions
que ens angoixen...
-I
feu-ho, els diu d’una manera molt clara, sense mirar què cobrareu per fer açò.
Cobreu molt o poc, no cobreu res, feis-ho amb ganes perquè amb açò consisteix
l’anunci de l’evangeli.
Animem-nos
a viure amb més intenció l’anunci de Jesús. I convidam a altres a tornar a
viure la celebració de l’Eucaristia on junts escoltam la Paraula de Déu i
participam del memorial de la mort i resurrecció de Jesús.