Diumenge de Pasqua (Missa del dia)
Text de l'Evangeli (Jn 20,1-9): El diumenge, Maria Magdalena se'n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre. Llavors se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu: «S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat».
Pere i l'altre deixeble van sortir cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l'altre deixeble s'avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, s'ajupí i veié aplanat el llençol d'amortallar, però no hi va entrar. Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d'amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part. Llavors va entrar també l'altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. De fet, encara no havien entès que, segons l'Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts.
HOMILIA
Després de dies de passió i de mort, avui vivim la resurrecció de Jesús i gràcies a ella esperam també noltros poder superar angoixes i patiments, fins i tot la realitat tan dura i misteriosa de la mort.
Durant tot aquest temps de Pasqua, després de la passió i mort de Jesús, tindrem present i viurem en plena confiança, la presència de Jesús entre els apòstols, amb la seva Mare, amb més de cinc-centes persones, i avui, especialment, amb Maria Magdalena i amb altres dones. Sorpresos els soldats, com ens diu avui l’evangeli de Mateu, l’àngel va dir a les dones: No tingueu por. Sé que cercau Jesús, el crucificat. No hi és aquí. Ha ressuscitat tal com havia predit. Anau a dir als deixebles: Ha ressuscitat d’entre els morts i per sempre anirà al davant vostre.
Tots els apòstols, les dones, els soldats, Pere i Joan... van ser testimonis que la tomba es va obrir i Jesús va reviure amb glòria sense fi. Ressuscitant, Jesús descarta paraules i experiències que se’ns presenten amb so d’insult, amb angoixa de dol, amb tast amarg de frustració i de mort. L’evangeli segons sant Joan de demà, dia de Pasqua, anota alguna cosa que em sembla important. Diu i referint-se als apòstols Pere i Joan: “Fins aquell moment (el moment de la resurrecció), encara no havien entés que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts”.
Ressuscitant Jesús, la vida es desperta. Es desperta la vida de Pere, de Joan, dels apòstols, de les dones, de tants i de tantes. Despertem a la vida avui també noltros! A partir d’aquesta experiència real de la història, almanco pels qui som cristians, ni la tristesa, ni l’angoixa, ni les passions, ni les circumstàncies difícils, ni la mort, poden tenir ni la darrera paraula, ni ens poden posseir. No, no poden convertir-se amb amos i senyors de la nostra vida. No poden ser els nostres referents. No poden convertir la nostra vida en una vida sense sentit, en una vida de queixa constant.
Anunciem avui convençuts que l’alegria és definitiva i que la tristesa té el temps contat; que la pau és la nostra experiència eterna i que els conflictes i les tensions tenen un temps limitat; que la bellesa i que la vida són del tot superiors i perennes a tot allò que ens angoixa per la seva lletjor o per la seva presència de mort. L’angoixa i la mort també tenen els seus dies contants.
Si Jesús ha ressuscitat, cantant de goig siguem capaços de fer una opció definitiva: busquem aigua de la font de la vida. Cerquem el sentit de la nostra vida. Cerquem satisfer-nos del tot personalment allà on hi ha Déu, allà on hi ha els seus signes, on es veu la seva presència. Com diu es Pregó pasqual: Celebrem el triomf de la vida sobre la mort. Celebrem que la presència de la foscor no és definitiva. Celebrem la presència de l’Església perquè es la portadora i l’anunciadora de la resurrecció, d’un esclat de llum tan gran. Celebrem la bondat de Déu Omnipotent. Celebrem que amb la seva sang, amb la seva passió, se’ns hagi esborrat la condemna que havíem merescut. Celebrem que havent desfet els lligams de la mort la nostra meta no és cap tomba sinó el Cel. Celebrem que Pasqua ens fa enfora del pecat, renta les nostres culpes, fa innocents els caiguts, torna l’alegria als entristits, dissipa els odis, restableix la concòrdia i converteix les nacions. Celebrem en definitiva, com acaba dient el Prego pasqual: Que la resurrecció uneix cel i terra i que les persones mos trobam de nou amb Déu, i mos hi retrobarem amb Ell, un dia, i definitivament.
Sí, de Déu sols tinguem set, del Déu que és vida, i mai més ens enfonsem allà on no hi ha ni cant ni regalim de festa.
Els cristians, tot assumint passions i hores difícils a favor de la salut d’ànima i de cos de tothom, fixem la nostra mirada en allò que és definitiu: el Cel! Déu! El Déu de Jesús!