Diumenge 2 de Pasqua
Text de l'Evangeli (Jn 20,19-31): Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Llavors va alenar damunt d'ells i els digué: «Rebeu l'Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó».
Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l'anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. Ells li van dir: «Hem vist el Senyor». Però ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas!».
Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després diu a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient». Tomàs li va respondre: «Senyor meu i Déu meu!». Jesús li diu: «Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!».
Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals prodigiosos que no es troben escrits en aquest llibre. Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom.
Avui
em qued amb aquesta observació de la primera lectura d’avui, Acte dels apòstols 2,42-47: Els
germans -es refereix a la primera comunitat cristiana- eren
constants:
2. A posar en comú els seus béns
3. A reunir-se per partir el pa
4. A reunir-se per a la pregària
5. I vivien units
I aquest vivència testimonial tenia com a resultat:
-Tothom els tenia un gran respecte
-Tot el poble els apreciava
-Cada dia el Senyor afegia nova gent a la comunitat
St. Pere a la segona lectura (1Pe 1,3-9), ressalta com va arribar la primera comunitat cristiana a viure d’aquesta manera i a tenir aquests resultats:
-Gràcies a la vivència de la resurrecció de Jesucrist els deixebles vivien plens d’esperança.
-I aquesta esperança, accentua st. Pere, no els havia de posar trists encara que haguessin de patir diverses proves.
Per açò la lectura de l’evangeli (Jn 20, 19-31), davant els dubtes de l’apòstol Tomàs, cita per 3 vegades: “Pau a vosaltres”, i diu aquella expressió que, personalment, sempre m’ha entrat endins: “No siguis tan incrèdul, siguis creient”.
Conclusió que personalment en trec de les lectures d’avui:
Els cristians hem de ser persones d’alegria i d’esperança, no hem de viure trists mai encara que hàgim de patir diverses proves. I com ho aconseguirem?
1.Assistint a la formació cristiana. Donem importància a la catequesi d’infants, de joves, a l’Escola de Teologia, a la participació del Club parroquial, a la formació que rebem uns i altres gràcies a la participació que la Parròquia ens ofereix als grups de matrimoni, Vida creixent...
2.Compartint els nostres béns. Donem importància a Càritas, a totes aquelles entitats que es preocupen pels pobres de més a prop i de més enfora. Participem a les diverses campanyes contra la fam, a favor dels diversos missioners...
3. Donem importància a l’Eucaristia. Jesús es fa present d’una manera real quan mos reunim per a compartir-la i celebrar-la. L’Eucaristia no és cap obligació, és una necessitat que ens ha de sortir del cor. És la vivència més profunda i més real de la comunió amb Jesús i amb tota la comunitat. No deixem l’Eucaristia.
4. Siguem persones de pregària. La nostra relació amb Déu ha de ser constant durant les 24 hores de cada dia. Hem de dur Jesús al cor sempre. I, per açò, és convenient viure estones de pregària intensiva a casa, a la parròquia. La Parròquia us ofereix el res del rosari cada dia a les 18,30h. La pregària a favor de les diverses vocacions cristianes, cada dijous a l’Eucaristia de les 19h. Us ofereix cada 15 dies pregària contemplativa, silenciosa de les 15,30h. a les 16,30h. Exposició del Santíssim els divendres de les 16,30h a les 19h. que és quan cada dia celebram l’Eucaristia.
5. Visquem units. Tots som molt variats en quant a caràcter, a formes de pensar i de fer, gustos,... Per les nostres diferències no ens han de fer enfora sinó a prop. Tots hem de voler aprendre de tots, tots hem d’estar atents i units.
Si ho feim, no pocs miraran amb respecte les comunitats cristianes, les parròquies, les persones cristianes... i, el que ens ha d’interessar més: Jesucrist serà important per a molts.
Siguem cristians alegres, cristianes atents als pobres, a l’Eucarista, a la pregària, i visquem units, units!
