Dijous Sant (Missa vespertina de la Cena del Senyor)
Text de l'Evangeli (Jn 13,1-15): Era abans de la festa de Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, l'hora de passar d'aquest món al Pare. Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l'extrem. Mentre sopaven, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la resolució de trair-lo, Jesús, sabent que el Pare li ho havia posat tot a les mans, i que havia vingut de Déu i a Déu tornava, s'aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; després va tirar aigua en un gibrell i començà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida.
Quan arriba a Simó Pere, aquest li diu: «Senyor, ¿tu em vols rentar els peus?». Jesús li respon: «Ara no entens això que faig; ho entendràs després». Pere li diu: «No em rentaràs els peus mai de la vida!». Jesús li contesta: «Si no et rento, no tindràs part amb mi». Li diu Simó Pere: «Si és així, Senyor, no em rentis tan sols els peus: renta'm també les mans i el cap». Jesús li diu: «Qui s'ha banyat, només cal que es renti els peus: ja és net tot ell. I vosaltres ja sou nets, encara que no tots». Jesús sabia qui el traïa, i per això va dir: ‘No tots sou nets’».
Després de rentar-los els peus, es va posar el mantell i s'assegué a taula altra vegada. Llavors els digué: «¿Enteneu això que us he fet? Vosaltres em dieu "Mestre" i "Senyor", i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres».
HOMILIA
Avui, Dijous Sant, tenim present que després d’haver convidat als seus amics més íntims, els apòstols, a compartir taula, a sopar, a dialogar, a compartir intimitats, a conversar..., es va aixecar de sa taula i va rentar els peus a tots ells. L’evangeli d’avui (Joan cap. 13) ho expressa així: “Conscient que venia de Déu i a Déu tornava, s’aixecà de sa taula, es va treure es mantell i es va cenyir amb una tovallola; després, ell mateix, va tirar aigua a un ribell i es va posar a rentar els peus als deixebles i a eixugar-los amb la tovallola”.
I
l’evangeli segueix tenint present unes paraules de Pere que diríem
qualsevol de noltros si una persona important s’oferís per rentar-nos els peus:
“Vós
voleu rentar-me els peus a mi? Mai de la vida! Vós no em rentareu els peus”.
Davant aquestes paraules, Jesús respon a
Pere: “Pere, si no et rent els peus, si no entens el meu gest de servei,
d’atenció, de delicadesa de cap als altres, tu no ets dels meus”. En
sentir Pere que ell no formaria part de la colla dels amics de Jesús si no es
deixes rentar els peus per Ell, si no entengués la importància del seu gest de
servei, li respon amb aquella espontaneïtat tan pròpia seva: “Sí
és així, Senyor, no em renteu només els peus: rentau-me també mans i cap”.
Ningú pot ser de Crist, ningú pot ser cristià, si no entén que des del
càrrec de la seva responsabilitat familiar, política, cultural, eclesial, ha de
servir totalment als altres. Com més
responsabilitat, més servei! Com
més responsabilitat familiar, més entrega del seu temps, de les seves
qualitats, dels seus principis, a la família. Com més responsabilitat política, més disponibilitat, més
sinceritat, més hores de servei, més netedat en tot. Com més responsabilitat cultural, més ètica, més claredat, més escolta,
més intercomunicació. Com més
responsabilitat eclesial: Més pregària, més contacte amb Déu, més netedat
interior, més disponibilitat a favor dels pobres i desesperançats, dels qui
cerquen Déu!
Tots els qui tenim
responsabilitats -que a la pràctica en tenim tots amb una cosa o un altre- entenguem
més i més el gest de Jesús de rentar els peus. On hi ha veritable amor, el
més gran es fa petit i el petit es fa més gran. Tothom coneixerà que som
deixebles seus, si cada dia intentam estimar més i més, semblant a com estima i
ens estima Jesús.
Avui, Dijous Sant, tinguem
present que Jesús va convidar els seus més íntims, els apòstols, a seure entorn
d’una taula amb la intenció de fer d’aquesta experiència -seure entorn d’una
taula-, l’experiència més significativa, més magistral, més imprescindible, de tot
futur apòstol, de tot batiat i confirmat. No som cristians si no sabem seure a
sa taula de casa i a sa taula de l’Eucaristia.
Els evangèlics sinòptics - el
de Mateu, de Marc i de Lluc- accentuen tots tres que, posats entorn d’una taula i abans de ser detingut
Jesús, arribada l’hora del seu final, conscient que el temps d’estar amb
ells s’havia acabat, els va dir: Com desitjava menjar amb voltros aquest
sopar pasqual abans de la meva passió! I per què ho desitjava tant,
em deman? Els tres evangelis responen així: Va prendre pa, va dir l’acció de
gràcies, el va partir i els el hi va donar dient: -Açò és el meu cos,
entregat per voltros. Feis açò que és el meu memorial. I, havent sopat, va
fer igual amb la copa: -Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la
meva sang i vessada per voltros.
Avui, Dijous Sant, tinguem
present que el Testament de Jesús s’expressa així: Si em voleu tenir present,
us convoc a reunir-vos entorn d’una taula per a celebrar que m’he entregat amb cos
i ànima per fer-vos tenir present que sols Déu és Déu, i que Déu us salva gràcies a la meva entrega
incondicional, a la meva passió.
El Testament de Jesús, que avui tenim present i celebram molt
especialment, mos diu que tots som salvats gràcies a una entrega, a una entrega
incondicional, a l’entrega de Jesús. Sols
l’entrega, sols el servei, sols la disponibilitat total a favor dels altres, salva!.
Germanes i germans: Mudat en carn el que era pa i en sang el
que era vi, refusem també noltros ser servits i que sols mos interessi:
Servir, servir, ben servir a tothom!
Avui, en aquest vespre sant,
revivint el memorial de Jesús, renovem el nostre propòsit de batiats: En nom de Déu i a favor de molts, regalem cos i esperit, optem per a
ser bons servidors. Entre
noltros: Cessin les responsabilitats amb esperit i intenció maligne, amb
actituds indiferents i mancades d’ètica, cessin egoismes i discòrdies. Allà on hi ha amor, mos diu
Jesús, hi ha servei humil, hi ha lavatori de peus, hi ha comunitat, hi ha
taula compartida, hi ha eucaristia viscuda i desitjada!