El Cos i la Sang de Crist
El papa Francesc repeteix constantment que no hem de tenir por. Ens diu una i altra vegada que hem de renovar i intensificar la nostra fe. En la seva Exhortació L’alegria de l’Evangeli ens recorda que no hem de ser espectadors sinó participants actius en la renovació de l’Església.
Les seves paraules fan pensar. Tots ens hem d’espavilar més i més. El rector, els pares, els catequistes, tots aquells que la fe ens mou a voler ser millors, a tenir present la Paraula de Déu i l’Eucaristia.
Una de les grans aportacions del Concili Vaticà II va ser impulsar el pas des de la «missa».
Avui, Dia del Corpus, tinguem present que el Concili va voler suprimir la mentalitat de que hem d’anar a missa per obligació, i hem de descobrir el goig que és compartir l’Eucaristia amb la comunitat dels cristians.
Sens dubte, al llarg d’aquests anys hem fet passos molt importants. Queden molt lluny aquelles misses celebrades en llatí, quan alguns de noltros érem petits, en què el sacerdot «deia» la missa i el poble cristià anava a «oïr» la missa o a «assistir» a la celebració. Ens queda enfora allò de confessar-nos durant la missa, tot perdent importància els dos sagraments.
La pregunta que avui ens hem de fer i que ens ha de comprometre a un canvi volgut personalment i sortit del cor, és: ¿Com viurem personalment l’Eucaristia perquè uns i altres ens ajudem, i ajudem a uns altres a trobar-hi el seu sentit, perquè l’Eucaristia sigui un moment d’un clima que ens espavila, d’una Paraula que ens fa entrar a dins de noltros mateixos, i d’un compartir taula que ens assenyali que som una comunitat que seguim l’exemple de Jesús d’entregar la nostra vida a favor dels demés?
Sens dubte, tots, preveres i laics, ens hem de demanar què estem fent, què puc fer jo, perquè l’eucaristia sigui, com vol el Concili, «centre i cimall de tota la vida cristiana».
El problema que avui tenim entre mans és seriós. Jo us deman, una vegada més, que ens hem de preparar per a viure l’Eucaristia adequadament sabent que és una celebració fonamental per a tots els batejats: Arribat puntuals, si pot ser un poc abans. Viure el silenci sabent que venim a viure Déu, la seva paraula i els seus signes. Tenint present la Paraula de Déu havent-la llegida abans. Tenir ganes d’aprofundir la nostra vida. Viure amb gran atenció tots els diversos signes: El signe de la creu, l’estar drets o asseguts, el compartir el que tenim, la consagració, el signe de la pau, la comunió, la benedicció final, ....
Hi ha persones que celebren l’Eucaristia quasi bé diàriament. En tenen necessitat de viure Déu i de viure la comunitat. N’hi ha que no poden, però no deixen de fer una pregària diària, ben feta, en silenci. N’hi ha que, segur, preparau també aquesta celebració setmanal i hi participau amb ganes.
Que hi hagi bona voluntat de part de tots.