Solemnitat de la Santíssima Trinitat
Avui, festa de la Trinitat, se’ns convida a contemplar el cor de Déu, la seva realitat més profunda. La seva realitat més profunda és “la seva unitat” i la seva “trinitat”.
Realitat profunda que el llibre de l’Èxode avui accentua quan explica quin és el nom de Déu. Ho fa en presència de Moisès amb qui parla com a un amic. Sempre ens commou escoltar el nom de Déu. El nom de Déu ve explicat així: Déu és compassiu i misericordiós, lent a la ira i ric en misericòrdia i fidelitat (Ex 34,6)
Quina és la realitat més profunda de Déu? És: Misericòrdia, Gràcia, Fidelitat!
Quin és el fonament del cristianisme, essent Déu qui és? El nostre fonament és l’amor en la diversitat. El nostre fonament és la capacitat de saber viure la comunió enmig de persones i realitats diverses. Si Déu és U en quant tant sols és amor, precisament per ser Amor és obertura, diàleg, relació. Obertura, diàleg, relació que sempre tindran com eix principal: la misericòrdia, el perdó.
Explicant la profunditat de Déu, el cor de Déu, sempre ens quedarem curts. Si no és fàcil definir una persona qualsevol, i si ho és més com més la coneixem, no ens ha de sorprendre que provar de definir Déu ens sigui tot un repte, un repte per al nostre llenguatge i un repte per a la nostra intel·ligència humana.
Com hem d’acollir la unitat i la trinitat de Déu avui a la nostra Parròquia, quan vivim un bateig, una primera comunió, i demà la celebració de la Unció dels malalts de més de 20 persones?
Als pares que avui batien, Joan i Bàrbara, i als seus padrins, Victor i Maria, els hi hem de dir que el nom que han escollit a favor de la seva filla, Irene, és un nom que té tota la dimensió trinitària. Irene vol dir “pau”. I pau vol dir experiència d’unitat enmig de la diversitat. A voltros, pares i padrins, us hem de demanar que eduqueu a la vostra filla perquè sigui capaç de crear unió i més i més a mesura que cresqui. I com ho aconseguireu? Sta. Teresa de Jesús, deia que hi havia quatre conviccions principals per arribar a ser una persona “adulta”:
1. Tenir es cap ben moblat.
2. Comptar les coses més íntimes sols a les persones de confiança.
3. Reconèixer que aquestes persones sempre seran poques.
4. Donar més importància al testimoni que a les paraules.
Com educareu correctament a na Irene perquè sàpiga crear unitat arreu on passi? Fent-la persona de cap moblat. Persona que sols confii el més íntim a pocs i de confiança. I ser voltros mateixos, a la pràctica, persones de seny en tots els sentits.
A n’en Xavier que avui fa la Primera comunió, què li hem de dir? Que sempre estimi i valori els seus pares, que sigui un bon germà i un bon amic dels seus amics i que, per ser una persona de seny, visqui obert a la formació humana i cristiana. Vagi a l’escola de religió i continuï venint a catequesi. La formació avui és molt necessària. Formació escolar, formació per a saber tractar als altres, formació per a trobar sentit a la vida, formació per a ser persona d’unitat i no de conflictes.
I als qui rebran el sagrament de la Unció? Recordar-los el que vam comentar divendres amb alguns d’ells. Per aconseguir la unitat és necessari reconèixer la nostra feblesa i fer-nos febles. L’evangeli ho diu avui molt clarament: “Déu va estimar tant al món que li va enviar el seu fill únic”. El Déu de la misericòrdia i de la unitat, és el Déu de la tendresa, és el Déu capaç de fer-se un més per a salvar a tots. Com? Fent-se feble. Sense consciència de feblesa és impossible aconseguir unitat enmig de la diversitat.