Crist Rei. Final any litúrgic (20 novembre – 2016)
Final de l’any de la misericòrdia
En aquest final d’any litúrgic hi ha sobretot a l’evangeli un desafiament permanent: “Si ets el rei dels jueus, salva’t a tu mateix!”. Se’n riuen les autoritats, els soldats i fins i tot un dels criminals que demanava també la seva salvació o alliberació. Sols un dels dos criminals, i al final de la seva vida, entén que Jesús presenta un tipus de regnat totalment diferent al que solem construir els humans.
El nostre regnat es fonamenta en tenir poder, força, defensa, raó, armes, ... El regnat de Jesús, en les obres de misericòrdia que hem tingut present durant tot aquest any jubilar, any de la misericòrdia que avui també concloem. Recordem quines són les obres de misericòrdia, i examinem com les vivim.
Les 7 obres de misericòrdia corporals:
2. Donar de beure a l'assedegat.- Donar aigua, i alhora descobrir de què tenen set les persones que m’envolten i saciar-les, en la mesura que jo pugui. Crist continua estant assedegat de l’amor de les persones. Quina set descobrim al nostre entorn?
3. Vestir el despullat.- Ajudar solidàriament els necessitats, i no només de roba. I vetllar per no despullar ningú ni conculcar els seus drets al treball, a un habitatge digne i a ser respectat. Què és el que sentim que ens fa més falta?
4. Acollir el foraster.- Cal ser acollidor de tothom, oferir un somriure, ser alegre i cordial. No fer accepció de persones segons m’agradin o no, ni jutjar-les. Tenir la llar sempre oberta, i mostrar confiança a tothom, respectant les diferències que enriqueixen. A qui hem exclòs de la nostra vida? Ens sentim exclosos?
5. Assistir els malalts.- El malalt pateix i fa patir, sovint resta sol, és feble i se sent abandonat, molts d’ells no veuen clar el futur. No n’hi ha prou amb atencions mèdiques. Cal pal·liar el dolor amb tendresa, compartint els mals, físics i psíquics. Estar a prop, perseverar en les visites, no atabalar i donar esperança. Pensar també en les seves necessitats espirituals i en la família. Visitam algú malalt?
6. Visitar els presos.- No podem treure’ls de la presó, però sí que podem visitar-los, mantenir-los actius, ajudar-los en sortir de la presó, no avergonyir-los, identificar-se amb el sofriment de la pèrdua de la llibertat. Mantenen la seva dignitat, i hem de procurar una justícia restaurativa. Front un pres, què pensam?
7. Enterrar els morts.- Ja ho fan les funeràries, però hi ha una misericòrdia que és pregar pels difunts, apropar-se delicadament a consolar i ajudar els qui han perdut un ésser estimat, i aportar la fe i l’esperança. Respectar el seu dol, callar i acompanyar, i oferir de compartir la fe i la Paraula de Déu. Sepultar els morts. Hem viscut algun dol? Què hem necessitat?
Les 7 obres de misericòrdia espirituals :
1.Ensenyar al qui no sap.- Ajudar aportant els nostres coneixements, saviesa, experiència, però sense humiliar mai el qui no sap, el qui no ha tingut les mateixes oportunitats. No ser prepotent, saberut, cregut. Ensenyar amb humilitat, compartint, fent que l’altre se’n vagi sortint per ell mateix i no fent-lo dependre de nosaltres. Tots som sempre aprenents. Ens deixam ajudar? Acompanyam als fills, a la parella?
2.Donar consell al qui ho necessita.- Un bon consell, una paraula orientadora, a temps, pot ser llum en la fosca i pot estalviar a l’altre ensopegades i fracassos. Però atents a no ser paternalistes, inoportuns o abassegadors. Escoltar primer i aconsellar sense anar de savis o sobrats. Sabem rebre consells?
3.Corregir el qui va errat.- La correcció fraterna és necessària, sempre feta des de la humilitat i l’amor. Reconeixent que jo també m’equivoco i he tingut desencerts i fracassos. No ferir ni rebaixar l’altre. A vegades un toc d’humor suau hi ajudarà. Ens sap greu corregir i que ens corregeixin?
4.Consolar el trist.- És molt necessari aportar alegria, consol i comprensió, atenent les causes de la tristesa del germà, des de la proximitat. Fent silenci però estant a prop, amb comunió dels cors i dels patiments. Fem feliços els qui tenim a prop?.
5.Perdonar les ofenses.- El perdó és el distintiu de l’amor cristià. Perdonar sempre i oblidar les ofenses i injúries que ens fan. És tot un do saber perdonar i oblidar, saber passar pàgina. Perdonam? Ens sentim perdonats?
6.Suportar amb paciència les persones molestes.- Sofrir amb aguant les flaqueses i defectes del pròxim, confiant que segurament s’hi esforça. Cal aguantar, cedir, suportar. Vèncer el propi jo. Suportar sense ira o mal geni. Som comprensius amb la parella, els fills, els avis, ...?
7.Pregar Déu pels vius i pels difunts.- Viure intercedint i encomanant els germans, creient que la pregària aporta fortalesa i vida. Ser solidaris des de la intercessió. Dedicar temps a l’oració. Omplim el cor dels noms dels qui estimem, de les necessitats de la humanitat,... Pregam?