Diumenge XXXII/C 6 de novembre 2016
L’experiència de la resurrecció és molt agraïda. Ens diu que “morint, no perdrem res d’allò que hem viscut de més autèntic en aquest món. Tindrem la nostra identitat més real, més profunda. Viurem, sobretot, “el nostre ésser fills de Déu!”. Mirau si ens omple ara, almanco a molts, saber que som fills d’aquell i d’aquell altre. Com ni ens haurà d’omplir experimentar, sense cap tipus de dubte que som fills d’un Déu Pare que, com ens diu st. Pau avui, “ens estima tant!”.
-L’esperança en la resurrecció, en viure un dia allò de més autèntic que hi ha en nosaltres, ens ha d’encoratjar –ens ho recorda també st. Pau- “a fer-nos constants en tot tipus de bones obres i de bona doctrina”.
-L’esperança en la resurrecció –continua dient st. Pau- ens ha d’empènyer a escampar la Paraula de Déu arreu tot intentant que els altres i noltros ens apartem de tot allò que és irresponsable i dolent.
-L’esperança en la resurrecció ens ha d’ajudar –acabarà dient st. Pau- a encaminar els nostres cors a estimar Déu (que és lo més autèntic de tot) tot sofrint amb constància tantes inautenticitats que trobam fent camí.
Qui ens demostra avui d’una manera real que cerquen només autenticitat? Ho demostren:
-Els màrtirs. Viure Déu és per ells més gran que posseir qualsevol cosa que ens pot donar aquesta vida terrenal.
-Tant de pares i mares que per amor viuen incondicionalment a favor dels seus fills i els eduquen perquè valorin i optin per tot allò que és autèntic: “Estimar, perdonar, comprendre, ser creïbles, ...”
-Tants de capellans i persones consagrades que renunciant a una cosa tan bona com és formar una filla pròpia, opten per ser signes del que valorarem profundament després de morts: som fills de Déu, a Déu tan sols ens devem!
Sentia per sa ràdio s’altre dia com algú deia tenir por a la mort. Ens fa respecte certament alguns dels nostres finals, algunes infermetats o circumstàncies finals, però la mort en sí no ens ha de fer por.
-Un periodista cristià de Guatemala, José Calderón Salazar, ha deixat escrit que els cristians no estem amenaçats de mort sinó de vida, d’esperança, d’amor. Ell ha afirmat que va sorgint a poc a poc la nostra més profunda autenticitat quan ens trobam amb la primera rua que ens surt a la cara, amb la primera taca que apareix a les nostres mans, amb el primer cabell blanc que ens sorprèn quan ens pentinam, amb el primer sospir que fem quan veiem que aquest món se’ns fuig de les nostres mans.
-El cardenal Martini que va morir l’any 2012 deia: “Quan tot m’abandoni sentiré realment que almanco som desitjat per Vós totalment”
-Un teòleg, Torres Queiruga, ha dit: “Si som fruit de l’amor de Déu, no hi ha ningú que no pugui sentir el dret a viure esperançat”
Un altre teòleg, K. Rhaner, que va morir lo’any 1984, declarava al final de la seva vida: “Per Jesús sabem que Déu és bo i sols vol el nostre bé. Ja no necessitam saber res més”.
I un bon capellà, Rafel Oleo, morint anava repetint: “Déu és bo, Déu esn perdona, ens estima, ens espera. Els seus braços són llargs, les seves mans són amples,...”
Germans, davant les adversitats no perdem mai l’esperança. Si Déu ens estima ja no necessitam res més!