Diumenge 26 del Temps Ordinari
Textos: Nm 11, 25-29; St 5, 1-6; Mc 9, 37-42
Les lectures d’avui ens alerten a caure en la intolerància, en les gelosies, en la intransigència. Per açò són renyats Josuè (A.T.) i Joan (N.T.) perquè els sap greu que els altres també tenguin el do de l’Esperit. Segons ells sols el poden tenir els qui fan colla amb ells mateixos.
La intolerància no és pròpia del cristianisme. Jesús es presenta pacífic i humil. Ell va tenir paciència amb els apòstols, amb els seus familiars, amb els fariseus, amb els soldats i les autoritats romanes, amb el Sanedrí. Ell valorava les coses positives dels mestres de la Llei i dels fariseus.
Avui som cridats a valorar, a descobrir allò positiu que hi ha entremig de tanta clovella. A una mestre li fan inflar el cap en contra d’un nou alumne. Que si era un desorganitzat, que si en temps de silenci rallava molt... La mestra no va fer cas d’aquestes veus negatives i va voler viure amb el seu nou alumne un actitud del tot positiva. Es va proposar descobrir els seus valors. I en va trobar un munt. El que importa és tenir aquesta mirada positiva i gens intransigent amb els altres.
Moisès no es va posar gelós perquè un grup gran de persones (72) profetitzés, parlés en nom de Déu. El Vaticà II ens convida escoltar-nos perquè Déu ens ha donat a uns i altres diversos dons perquè siguem útils a favor de l’Església i del món (Lumen Gentium, 12).
L’apòstol Joan sí es posa gelós, intolerant, quan veu que algú fa es bé, expulsa dimonis, sense ser des grup de Jesús. Ell creia, al principi, que només podien pacificar ells, els elegits.
La intolerància és ignorància i pecat. És restar tancat a tot allò positiu que hi ha en els altres. La tolerància, en canvi, no sols és fruit de la intel·ligència, també és virtut. Avui entenem molt més al Papa Francesc quan ralla que la intolerància és un escàndol. I ho és, perquè l’intolerant suprimeix allò positiu que hi ha en els altres.
No escoltar els altres, no trobar res de positiu en ells, anar sempre en contra del que diuen i fan uns altres és pecat, és una actitud sectària. Creure’s es millor, tenir una mirada narcisista, ... tot açò és estrany a l’esperit de Jesús.
Jesús, la tradició de l’Església, el Papa Francesc ens convida a ser acollidors, acollir l’estranger, el divers, qui no pensa com noltros, qui no creu el que noltros creiem però intenta ser útil i també tolerant.
Ens hem de demanar avui si som o no som tolerants. Tolerants en què, intolerants en què. La intolerància dels intolerants és tan greu, des del punt de vista cristià, que Jesús avui diu clarament que valdria més que es desprenguessin de tot allò que els fa viure amb aquesta actitud: l’ull, la mà, el peu, la idea que manifesten, la fe que professen, l’amistat que els acompanya...
La intolerància divideix persones, gent d’un mateix país, països entre si.
La intolerància no sols amarga la vida de molta gent sinó que a més, i és un sacrilegi, la suprimeix, la mata. La intolerància és intolerable. És un pecat horrible.
Entorn de la Taula eucarística demanem a Déu tenir bon caràcter, lluitar contra tot tipus d’agressivitat i intolerància. Demanem acollir als qui es relacionen amb noltros: familiars, amics, parroquians, veïns...