Diumenge XXIII/B 6 setembre 2015
Avui sols un petit esquema de la meva reflexió.
1. Acompanyats per Isaïes, hem de descobrir amb valentia qui és Déu. Hem de descobrir que Ell és aquell que obra “justícia”: desclou els ulls cecs, les orelles dels sords… Ell desitja que tothom visqui el dret de tenir el màxim de les seves facultats despertes.
2. Déu és, idò, l’amant dels pobres. Sant Jaume ho remarca quan ens diu avui: “¿No sabeu que Déu ha escollit els pobres d’aquest món per fer-los rics en la fe i hereus del Regne que ell ha promès als qui l’estimen?”
Atendre als pobres és enriquir-los en la fe, acompanyar-los a viure els valors del Regne: Fe, esperança i caritat. Acompanya a l’estil de Jesús aquell que deixa en qualsevol altre petges de transcendència, aires d’esperança, olor de bona persona, de caritat. F. Torralba deia la setmana passada al pati del monestir de Sta. Clara de Ciutadela: “Bona persona és qui és misericordiós, qui obra bondadosament”.
3. Per açò, qui obra a favor dels pobres “tot ho fa bé”. Tot ho fa bé perquè l’essencial d’un cristià és acompanyar als pobres., és atendre als més necessitats. Una parròquia sense Càritas no és parròquia, i no ho és tampoc sense atendre als malats i sense tenir les seves portes obertes per atendre les necessitats de tants: de ser escoltats, de preparar-los per a ben rebre qualsevol sagrament... Qui atén als pobres no és persona perfecte en tot. Ningú és perfecte. Però qui atén als pobres compleix amb l’essencial que espera i desitja Jesucrist.
4. Atendre als pobres vol paciència, convicció que val més donar que rebre. I donar no com un vol donar sinó com l’altre vol i espera rebre. Açò ho descobrim tots quan atenem qualsevol necessitat i quan som conscients de les nostres.
5. I em deman: Quina és la paciència de Déu en jo mateix?:
Déu em posa a l’abast i constantment experiències múltiples: Funeral d’un jove accidentat, trobada de rectors de seminari aquest dies a Madrid, presència d’uns amics que no compren la meva amistat i no deixen que jo tampoc compri la seva... La veritat és el fonament de qualsevol amistat vertadera. Déu em concedeix, també, celebrar diàriament l’Eucaristia....
6. Us convid a reflexionar també quina és la paciència de Déu, aquests dies, amb voltros mateixos.