Diumenge XXIX/B 18 octubre 2015-10-15
L’evangeli de Marc comença avui amb aquesta expressió dels apòstols Jaume i Joan que uns i altres usam no poques vegades: “Mestre, voldríem que ens concedíssiu un favor: “Concediu-nos que puguem seure un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra”.
Aquestes ganes de ser els primers, que ens tenguin en compte fins i tot abans que d’altres, ganes de tenir un lloc de poder, autoritat... ho veiem en tots els camp. Ho veiem:
-En no poques famílies a l’àmbit de testaments
-A nivell de feina. No poques vegades ens importa més el que cobram que la situació que viuen els qui cobren manco que noltros.
-A la vida d’alguns polítics, informació obtinguda sobretot a la televisió i els diaris, hi ha el desig insaciable d’aconseguir poder, costi el que costi.
Ja ho sabem. Vivim en un món, en un entorn en que es lluita per ser més que els altres. I en aquesta lluita val tot: favors, mentides, pactes, desatenció dels problemes reals de la gent...
Amb el desig insaciable de ser els primers, que ens tenguin en compte, amb el desig d’aconseguir una autoestima però mal entesa, massa vegades vivim indiferents al sofriment dels altres. Tots coneixem prou realitats. I potser també realitats personals.
Idò, entre els cristians ens hem de proposar no actuar així. Jesús ens diu: “Així com jo he vingut no a ocupar els primer llocs sinó a servir, voltros també us ha d’interessar sobretot servir”.
Avui és el Dia del Domund. Tots els cristians som cridat a ser missioners, missioners atents a les necessitats dels més propers i dels més enfora. Aquest és l’estil de Jesús, aquest va arribar a ser l’estil dels apòstols i de les primeres comunitats cristianes: “Ningú entre ells era pobre. Els qui “tenien” compartien amb qui “no tenia”.
Reflexionem avui:
-Hi ha necessitats a la meva família? Pares, germans, fills, néts? No ens rentem les mans. Siguem els primers en servir, acompanyar, ajudar, compartir...
-Hi ha necessitats en el nostre poble? Siguem propers a Càritas, a la Creu Rotja... Interessem-nos per a la bona educació del nostre poble implicant-nos més i més a l’escola dels fills, a l’esport que duen a terme...
-Hi ha necessitats en el nostre país? Que ens interessi la vida política. Siguem conscients del vot que donarem a qui el donarem d’aquí a poc. Estudiem programes, escoltem el que diuen i com ho diuen. Veiem com actuen, ...
-Hi ha necessitats en el món? Recolzem els nostres missioners. Creem un ambient familiar apte perquè sorgeixin vocacions, interès de servir als més necessitats, durant un temps. Tant de bo si és de per vida.
Escoltem el Papa quan reparteix constantment: Obrir portes, sortiu el carrer! Que ens importi el que es viu el carrer, a la casa del costat, ...