Diumenge tercer de Quaresma
A la primera lectura d’avui, del llibre de l’Èxode, ens trobam amb el decàleg, amb els 10 manaments que Jesús va resumir dient: “Estima a Déu i estima els altres”. El decàleg és una invitació que se’ns fa a conèixer el que Déu vol que visquem si volem entrar a dins del seu camí, si el volem trobar i relacionar-nos amb Ell. Els deu manaments són la base fonamental perquè entenguem Déu. Des d’ells podem entendre l’actuació de Jesús avui amb els mercaders del temple.
Els deu manaments ens conviden a fer-nos enfora de la mundanitat. Sols Déu és Déu. Res més ens pot robar el cor.
Fixats en l’evangeli podem dir:
- 1. No ens pot robar el nostre cor cap tipus de negoci que exploti els pobres. Per exemple, el temple, les esglésies, les col·lectes... no poden ser un tipus de negoci per la mateixa Església. La fe, el cristianisme, l’Església ens són oportunitat per fixar-nos amb els pobres i retornar-los la seva dignitat. Jesús expulsant els mercaders del temple que convertien el perdó com a regal d’una compra d’animals, ens diu a les clares que la misericòrdia de Déu no es compra. La misericòrdia de Déu ens demana un cor net, una mirada neta.
- 2. No podem comprar a Déu a base d’oferir-li sacrificis d’animals, o de resar sense sentit i sense conversió. El que Déu vol és que practiquem la justícia, l’amor i la misericòrdia. Qui practica la justícia, l’amor i la misericòrdia es fa amic de Déu i amb Déu celebra la seva fe, la seva pregària, la seva relació. El Papa ha dit: L’Església no vol el diner que s’ha robat als pobres. Que ningú ens doni res per callar consciències embrutides.
- 3. Les ovelles, el poble, no pot ser enganyat. El poble no pot entrar a l’Església per a satisfer els capricis innobles dels qui la governen. L’Església ha de ser casa de pregària, casa que convida entrar a ella per relacionar-nos amb qui és l’autèntic Déu de la nostra vida. Casa que ens convida a sortir d’ella per donar importància al temple de Déu que som els humans i la creació. Per tot açò, hem de tenir presents i viure constantment els manaments: No tenguis altres déus fora de mi, no prenguis en va el nom de Déu, celebra el repòs del dissabte, honra pare i mare, no robis, no cometis adulteri, no desitgis el que és d’un altre: esposa, bou, ase, casa...
En el Regne de Déu no compten les pedres del temple, compten les pedres vives, compten les persones. “Destruïu aquest santuari i jo el reconstruiré en tres dies”. Totes aquelles persones que la societat mundana, que la mundanitat descarta i mata, Déu els tornarà la seva dignitat. El Regne de Déu és per a ells.
No sols, com Jesús, ens hem d’indignar davant la manca d’ètica, l’individualisme ferotge o l’injust relativisme. A més, com ell, ens hem de comprometre per canviar les coses. La seva passió, camí de resurrecció, ens assenyala el camí.